Caminem amb vosaltres...

¿?

2012-02-25T15:15:00.001+01:00

Aquesta notícia és del passat juliol, però l'acabo de trobar ara... De moment, no tinc paraules per descriure el què penso, i les que em vénen al cap, prefereixo ni dir-les...

http://criatures.ara.cat/blog/2011/07/13/abandona-el-seu-fill-a-lautopista-per-alliconar-lo/

Dos nens per casa=doble de cafeïna

2012-02-09T17:34:00.001+01:00

Jo no sóc gaire cafetera, de fet, per esmorzar em prenc un te amb llet, el cafè me'l deixo només per quan treballo... Durant els caps de setmana i les vacances el deixo de banda.

Però últimament necessito una dosi de cafeïna després de dinar...

I quan comenci a treballar... Serà una dosi triple?

Segurament.

(o més... ;-)

Per cert, tinc alguna entrada pendent per fer-vos i així ensenyar-vos algun dels regalets que els hi han fet als nens, genials i completament fets a mà... Però des d'aquest ordinador no puc penjar fotos, umf... i des de l'altre, necessito més ganes i temps del que tinc últimament...

Filtrant... Per Lídia!

2012-02-01T22:43:00.005+01:00

Foto: Filtrant... per Lídia

Sí, la Lídia fa sorteig altre cop, i aquesta vegada sorteja una bossa xulíssima... i aquí em teniu, fent-ne propaganda, i ja m'hi val, que si us apunteu tindré menys possibilitats... Jajaja

Però és que realment val molt la pena fer una passejada per al seu bloc, i us convido (segur que ella estarà encantada) a fer-vos seguidors i ja veureu que us anireu enamorant dels seus treballs... I ja sabeu què heu de fer si us passa això, oi? Sí, és clar! Una comanda que segur que us ho farà amb molt de "carinyu"! ;-)

Apa doncs! Si us animeu a apuntar-vos al sorteig, només cal que feu el que ella us indica en aquesta entrada:

http://filtrant.blogspot.com/2012/01/2-anys-de-filtrant-per-lidia-sortegem.html

Sort!

Primer seguiment...

2012-01-26T08:47:00.005+01:00

Doncs sí, ja hem fet el primer seguiment amb els nens... això vol dir que el temps passa, i ara, ni ens n'adonem...

Res, "puro tràmite"... Però també ens ha anat bé parlar de coses que ens han fet fer un "alto en el camino", reflexionar amb veu alta, adonar-nos millor de la nostra nova situació i de les necessitats reals dels nens. Naltros, els papes, en parlem molt i intentem anar al màxim a la una, però fer-ho davant d'una especialista, també ens ha anat molt bé.

La conclusió final de la visita d'ahir va ser la que ja sospitàvem, el nen ja està molt vinculat amb naltros (edito unes hores més tard de fer l'entrada: que no vol dir ni molt menys que estigui vinculat del tot, per això segur que encara falta) i això ens fa pensar que entén perfectament la nova situació que li ha tocat viure al nostre costat i que té un caràcter més fort (que no dominant), i que a ella, tot i que la convivència és genial, encara li falta una mica per a que la vinculació arribi (tot i que, curiosament, en un inici ens vam pensar que la cosa aniria al revés...).

Cadascú té el seu ritme, i cal anar pas a pas.

Del pànic, als mimos i petons...

2012-01-10T14:36:00.010+01:00

Vam sortir d'Addis direcció a casa, el dilluns 15 de novembre a les 12h de la nit...

Vam posar els peus a l'aeroport de Barcelona, per allà quarts de 12h del migdia del dimarts 16...

I després de descobrir que ens faltava una maleta, i acomiadar-nos dels nostres companys de viatge, a mi em va agafar un "baixón" perquè de l'últim que tenia ganes era d'estar-me allà tancada més estona... Tenia ganes de sortir i abraçar a la mini comitiva que ens esperava a fora... (vam demanar a la família i amics que no vinguéssin a l'aeroport, només hi eren els avis de les criatures, i dos nebots meus que es van passar la "prohibició pel forro" (però que em va encantar veure.....).

D'allà vam anar cap a casa, passant primer per IPI per a deixar la documentació que ens havien de traduir.

A casa tot va ser estrany... Encara no ens creiem que per fi, estiguessim junts a casa...

L'endemà al migdia, amb més tranquilitat i després d'haver descansat, vam anar a buscar la Bitxo a casa mons pares...

Quan ens va veure, ella estava boja de felicitat i molt nerviosa... Havíem passat masses dies separats...

Els nens es van espantar.

Després d'estar-nos una estoneta calmant-la i jugant amb ella (els nens no la volien ni veure...) vam anar a casa, ara sí, tots 5 junts.

Però ens ho vam passar fatal... Els nens li tenien PÀNIC...

Així que l'August, al vespre la va tornar a portar a casa mons pares. Jo vaig plorar... Estava espantada de que els nens no superessin aquesta por...

L'endemà al migdia, vam fer el segon intent.

Al vespre, els nens ja s'atrevien a apropar un dit i fer veure que la tocaven...

Cada dia hem anat a millor, de fet, a finals de setmana, la por estava superadíssima.

I així fins ara, que tot i que hem hagut d'estar molt pendents de la Bitxo perquè no se sentís desplaçada, els 3 ja s'ho passen pipa plegats.

Ells li dónen els premis, ella, els hi eixuga les babes i els neteja... Buf... Ens passem el dia netejant les llepades que els hi fa la gossa... Ups.

Ostres.... 2012!!!!!!!!

2012-01-01T04:20:00.006+01:00

Doncs sí... Ja estem al 2012!!!!! Així que... FELIÇ ANY NOU FAMÍLIA!!!!

A quarts de 12 els nens dormen... Oh.... No hem fet les campanades junts... Però cap problema, tenim tota la vida per a celebrar-les plegats (fins que es facin prou grans per a voler i poder anar amb els amics... Aix... Llei de vida...).

A quarts de 2 la nena plora... La consolem, torna a dormir... (no és lo habitual...)

A quarts de 3 la nena plora... La consolem, vomita sobre la mama (feliç entrada d'any...)

Una amiga mig riu, i em diu que a partir d'ara les coses són així... I té raó, les coses ja no són com les planifiquem el papa i jo... Ara són una sorpresa constant...

La consolem, canviem el pijama i el bolquer, torna a dormir...

Freguem el terra... Els amics se'n van...

A quarts de 4 la nena plora, i va als braços del papa, la mama se'n va a la dutxa (desitjant no despertar els convidats que ja dormen al pis de dalt...). Merda!!! Mentre em poso el pijama recordo que no m'he posat la peça vermella que m'havien regalat... Buf!!!

La mama surt de la dutxa, i la reb una "despejadíssima" filla rient i amb els braços oberts... (a la mama li cau la baba....)

Tornem a relaxar-nos, ens adormim... Fins ara... Tot i que anem fent algun sorollet, i algun plor...

La mama no pot dormir, així que aprofitant el temps, i des del llit estant, us faig una entrada al bloc per a desitjar-vos BON ANY NOU!!

(la nena continua fent sorollets al llit, la mama no dorm, està "a la guait"...)

(Demà, o sigui... avui al matí, serà un altre dia...)

Per a Ses Majestats els Reis Mags d'Orient...

2011-12-24T16:27:00.005+01:00

Avui, ha vingut al nostre poble el Patge de Ses Majestats els Reis Mags d'Orient, i encara que els nens no han entès què fèiem, i perquè els hi havíem de donar la carta que ells han estat "pintant" unes hores abans, allí estàvem per a contemplar com els patges, que eren blancs, però que blancs blancs... , rossos, però que rossos rossos... i negres, però que negres negres... (Quina por veure tant de "pote" junt... No sé com ens ho farem per a explica'ls-hi això algun any d'aquests... que m'imagino que ens ho preguntaran...), recollien les cartes que tots els nens del poble, els hi donaven amb tanta innocència, emoció i il·lusió...

Imatge trobada a la xarxa

"Estimats Reis Mags d'Orient,

Aquest any volem que porteu roba, menjar, joguines i amor per aquells nens que més ho necessiten, i també, volem que porteu la Pau per a tot el món...

Moltes gràcies!"

És un desig

2011-12-23T15:14:00.007+01:00

Doncs sí... és un desig que tots i totes passeu unes molt bones festes, i que els vostres desitjos es facin realitat...

Com cada any el desembre
ens acosta el Nadal;
i amb els passos de llebre
arribem a cap d´any.

I tindràs nova agenda,
i potser faràs balanç.
I et proposaràs per l´any que arriba
ser millor que abans.

I quan toquin les 12 campanades
potser t´haurà quedat algun raïm.
Serà que amb cada gra que et queda a taula
es mor un desig.

Que cada nit,
sigui la nit més bella.
Que aquest any nou
porti pau a tot el món.
Que cada nen
neixi sota una estrella.
És un desig,
i el volem per tothom.

Llargues nits de desembre
preferint els portals.
A la negra nit hi ha la promesa
de la llum que vindrà.

I quan toquin les 12 campanades
encara ens quedarà tota la nit
Que cada nou viatge es comença
molt abans de sortir.

Que cada nit,
sigui la nit més bella.
Que aquest any nou
porti pau a tot el món.
Que cada nen
neixi sota una estrella.
És un desig,
i el volem per a tu.

Que cada nit,
sigui la nit més bella.
Que aquest any nou
porti pau a tot el món.
Que cada nen
neixi sota una estrella.
És un desig,
i el volem per a tothom.

Lletra: Josep Thió

Per la meva princesa...

2011-12-18T22:15:00.000+01:00

Avui, una de les meves nebodes, tota orgullosa i contenta, ens ha ensenyat el fantàstic Lip Dup en el que va participar, i jo, que us asseguro que si que estic orgullosa, us convido a gaudir-lo mentre el veieu, val molt la pena!

Lip Dub Taula de la Discapacitat:
El 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, aquest any des de la Taula de la "discapacitat" de Terrassa, es van atrevir a gravar el LIP DUB que porta per títol "Aquesta és la nostra ciutat, queda molt per fer".

D'avui no passa!!!!

2011-12-13T22:10:00.003+01:00

Sí... d'avui no passa.... Això és el que em dic cada dia quan arriba la nit i els nens ja dormen.... d'avui no passa que escrigui en el bloc!!! Però... mareta meva... és deixar-los dormint, i caure jo rodona darrera seu... ;^)

Estic esgotada, sí... però quan em poso al llit, somric i em dic que quin esgotament més maco...

Aquest cap de setmana, ens agradaria muntar una mica la decoració de Nadal... (com volíem fer el cap de setmana passat... ;^). Així que ara em dic... D'aquest cap de setmana no passa que ho decorem tot! I... d'aquest cap de setmana no passa que tinguem preparats els regalets de Nadal de la família.... i.... d'aquest cap de setmana no passa que fem i enviem les postals de Nadal... Ums..... més que res, que si no ho fem aquest cap de setmana.... aix.... que l'altre ja és Nadal!!!!!!

Fet!

2011-12-07T14:25:00.003+01:00

Ja està... ho he fet!!

Altre cop amb canvi d'imatge al bloc... no gaire gran, de fet, lo just, però una petita modificació de colors, i d'imatge de fons, fan que el bloc sembli un altre... i ara, el que em venia de gust tenir, és una imatge de tranquil·litat i relax... una imatge hivernal i ben casolana... que és el que necessito quan em poso davant l'ordinador...

A cada canvi d'estació m'agrada renovar una mica el bloc, i que ho hagin fet ja en Xavier i la Pilar, i la Montse, m'ha acabat d'animar... així que he aprofitat ara, que acabo de posar als peques a dormir la migdiada...

I ara que ja tinc això fet, em toca "marujear" una mica per casa, que sembla que no, però s'estan acumulant masses coses sense fer des de que hem arribat d'Addis... i n'hi ha, que ja no tenen espera!!!! ;^)

Injera...

2011-12-04T23:23:00.005+01:00

La injera d'Etiòpia, és amb un gust tirant entre àcid i agre, comparada amb les que ens fan a Barcelona... i la veritat és que tot i que a mi personalment no em va agradar gaire si la menjava sola, millorava molt si l'acompanyaves amb la carn...

Però un dia, just el dia que ens van dir que l'endemà podríem portar els nens amb naltros a l'hotel, vam anar a celebrar-ho al Yod Abyssinia, que és un restaurant d'Addis Ababa que no ens hem de deixar perdre, ja que a part de menjar injera (que aquesta la vam trobar molt deliciosa i se'ns va fer curta la safata que ens van posar per a dos...), gaudeixes d'un espectacle de ball i música tradicional molt xulo. (Si busqueu al You Tube, podeu veure alguns vídeos que la gent ha anat penjant!)

Bé, això us ho explico per a dir-vos que (si tot va bé) dimarts tornarem a menjar injera, i és que anirem amb uns amics (per a què coneguin els nens, i perquè tots, petits i grans, tenim "mono" d'injera....) a Barna a posar-nos les botes!!! Mmmm....

I serà molt bonic, veure com els nostres peques es mengen injera altre cop...

1 mes...

2011-12-01T23:57:00.002+01:00

Avui, dia 1 de desembre (Gemma, Felicitats!) fa un mes que ens coneixem, 1 mes que el nostre embruixament cap als nens va augmentant cada dia que passa...

Algunes nits dormim d'una tirada, d'altres dormim molt poc, alguns dies estem molt cansats, d'altres no tant... però sigui com sigui, els nostres nens no deixen de sorprendre'ns i enamorar-nos cada dia que passa, i el seu somriure ens ho cura tot...

Òndia... què fort!

2011-11-24T18:10:00.002+01:00

Doncs sí... òndia què fort!! Ja fa més d'una setmana que estem a casa!!!!!

Hem estat uns quants dies que encara estàvem en estat de xoc, i és que per més que ens miréssim els nens, no ens podiem creure que finalment estiguéssin amb naltros a casa... Uau..... quina passada!!!!!!!

Els primers dies van ser una mica durs, i és que els nens tenien por de la nostra gossa, una gossa més alta que ells, i un belluguet que no parava, ja que estava "emocionada" per la nostra tan esperada arribada... Però amb amor, paciència i sobretot comprensió, tot ha rutllat a la perfecció... els nens li envien petons i la Bitxo està encantada (ja veurem quan li comencin a estirar la cua i tirar-se a sobre d'ella mentre dormi... ;^).

Ara, ja va tot sobre rodes. Tot i que naltros estem rebentats, ja que porten uns dies que les migdiades les fan descompensadament... o sigui, un s'adorm abans de dinar, i l'altre després... i així, no hi ha qui avanci feina i descansi... ;^)

En part per això (i perquè dos nens porten molta feina...), he estat desapareguda aquests dies...

I abans de tancar aquesta entrada, deixeu que us doni una forta abraçada a tots i totes les que encara esteu esperant les tant desitjades notícies... és molt dur esperar... ho sabem... però... ànims!!! Sobretot continueu tenint molta força i no defalliu!!!!!

I una altre abraçada va pels qui aquests dies heu tingut alguna molt bona notícia en el procés.... Moltes felicitats!!!

Últim dia...

2011-11-14T11:52:00.003+01:00

Ja està... fins aquí ha durat la nostra estada al país de naixement dels nostres fills...

Avui tornem a casa...

Les maletes gairebé a punt, els nens fent la migdiada, el papa buscant el visat de sortida pels nostres fills, i la mama posant-vos al dia i ultimant detallets...

Quines ganes d'estar a casa i gaudir de la vida que ens espera tots plegats........

Migdiada...

2011-11-13T13:33:00.001+01:00

Ara mateix la meva nena dorm al bressol,

I els meus dos nens (el papa és com un nen... ;^) dormen abraçats al llit,

I jo, aquí a l'ordinador... escoltant la seva respiració de relax...

M'encanta...

Per fi, entrada!!!!!

2011-11-10T21:08:00.002+01:00

Hola a tots i totes!!!

Ostres… porto molts dies sense escriure ni una línea al bloc, i és impressionant les coses que ens han arribat a passar...

Hem patit una mica, perquè quan vam marxar cap aquí, sabíem que ens donarien els nens, el dissabte 12, però en arribar aquí, ens van dir que no els tindríem abans d'obtenir el visat de sortida, i això havia de ser el mateix dia de marxar... Va ser un cop molt fort, i ha estat duríssim...

Des de la nostra arribada, hem anat a la casa bressol cada dia matí i tarda, i hem estat amb els nens. La complicitat ha estat genial, i tot ens ha anat fantàstic... tant que deixàvem els nens plorant... Molt dur marxar a dormir en un hotel, que tot i que no és un gran luxe, està prou bé, i deixar els nens en unes condicions, que per la nostra cultura, té unes mancances molt importants... Dur, molt dur.

Però finalment, i després de molts dies de plors i patiments, els nens estan amb naltros a l'hotel... ara dormen al seu llitet, i el pare està (teòricament) dormint també, però a cada moviment o petit sorollet que sent, ja fa un bot del llit... l'hauríeu de veure... ;^)

Els nens són genials, divertits i guapos, guapos, guapos!!!! ;^)

Aquesta nit, al ser la primera que passen amb naltros, anem una mica desorganitzats i perduts, però a partir de demà, segur que ja li anirem agafant el "truquillo"...

Quan ens van assignar, al veure les fotos, vam pensar que la nena seria un trasto i el nen, un bonatxon, però mare meva... de moment, el nen no para quiet ni un segon, és un "trencaesquenes"!!! jejeje però un trencaesquenes que ens fa riure un munt...

I ella, té caràcter, sí, però és tranquileta i molt mimosa... a mi em fa caure la bava contínuament...

Us he de dir que tenim molts problemes de connexió, de fet, això ho estic escrivint en un word, per a quan tingui internet (el tenim amb moooooltes tallades continues), poder-lo copiar al blogguer i publicar-lo...

Una abraçada moooolt gran i fins aviat!!!!

Increïble!!

2011-11-03T13:06:00.001+01:00

Hola,

Faig una petita entradeta al bloc, ja que necessitava explicar-vos que això està sent una passada!!!

No tenim gaire temps, i la connexió a internet ens falla sovint... però nois i noies... els nens són fantàstics i tot ens està anat molt bé...

Ara descansarem i ens prepararem una mica, perquè d'aquí a res, ens anem altre cop a la casa a veure'ls i passar unes horetes amb ells. Ualaaaa!!!

Una abraçada molt forta des d'Addis!!!!
(intentaré fer-vos, un dia d'aquests, una entrada una mica millor...)

Dilluns és el dia!!!

2011-10-28T00:53:00.000+02:00

Sí,

dilluns és el dia...

però mareta meva...

quantes coses ens queden per a fer encara...

I tot i això...

Tot i els nervis, l'estrès, el cansament i el bloqueig mental...

Què contents estem!!!!!

JUDICI POSITIU!!!!!!!!!!!!!!!!

2011-10-24T20:10:00.000+02:00

Al final "ens ha enganxat el toro" i és que ens han trucat aquesta tarda per a donar-nos una GRAN NOTÍCIA!!!!!

El judici ja s'ha celebrat avui, i HA SORTIT POSITIU!!!!!

Ualaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

Estem en estat de xoc, i és que aquesta si que no ens l'esperàvem.......................

Buf....... què fort!!!!

Quan tinguem més notícies ja us les aniré informant, però ara, de moment ens estan mirant els vols, per a veure si el dilluns 31 ja podem marxar..... mare meva quin canguelis que ens ha entrat!!!! ;^)

Ara, marxem a celebrar-ho..... eoeoeoeeoeoeo

Ultimem detalls!

2011-10-23T21:18:00.001+02:00

Aquests dies anem fent els últims retocs a casa.

Pengem aquells quadres que fa una eternitat que teniem per penjar...

Pintem i redecorem el menjador...

Repassem i traiem trastos que tenim pel mig...

Reorganitzem els armaris...

Però el que realment ens fa il·lusió, és quan aquests últims detallets, són els que van directament pels nostres nens...

Com muntar i posar al menjador les trones que els hi vam anar a buscar ahir...

O posar, a la seva habitació, el vinil que ens va arribar fa un parell de setmanes...

La veritat, és que creiem que per a ells ho tenim tot bastant "apanyat", i només ens cal fer una visita a la farmàcia (que farem just quan sapiguem si marxem el dia 12) i fer una bona compra, per la resta... tot, més o menys està a punt. I el que no... segur no és important, per tant, no ens preocupa gaire...

A partir de l'1, ja ens podran confirmar si marxem el 12, llavors, tindrem uns dies per a treure la pols de les maletes i començar-les a omplir, agafar la llista (que encara no l'hem fet seriosament) i anar tatxant...

Ostres... i per això ja queda poquet... ;^)

Els ànims van bé....

2011-10-17T23:46:00.001+02:00

Divendres vaig fer un cop de cap, i vaig adonar-me que no podia anar més temps "a la deriva", que havia de fer un gir en el meu estat d'ànim... i per sort, ho estic aconseguint, però no tot el mèrit és meu... els que m'envolten tenen un gran protagonisme, i és que em fan veure que val molt la pena viure la vida plenament i feliç...

A la família tenim molt bones noves... i això alegra a qualsevol...

I mmmmm..... dissabte vam anar a dinar injera a l'etíop... (l'única llàstima és que cada cop que hi volem anar hem de fer 100 quilometrets.... ;^)

I aquesta setmana l'he començat genial...

Així serà molt fàcil passar els dies i esperar les notícies que rebrem el dia 1 des d'Addis...

Prou! Carai... Prou!

2011-10-14T21:13:00.004+02:00

Això m'he dit, i això em dic cada dia... prou de sentir-te així de moixa, carai!

I després d'estar uns dies molt angoixada... he necessitat un petit descans internauta... i ara, estic segura que només puc anar amunt, i aixecar el cap cada dia més...

Els nostres nens ens esperen i hem d'estar amb les energies i les piles carregades (ja se'n cuidaran ells a descarregar-nos-les cada dia mentre correm darrera seu ;^)

Aquesta espera és molt dura, PERÒ penso que encara que és molt intensa i hi ha dies que no pots més i necessites anar a abraçar els teus fills... és l'espera en la que necessites estar més forta. Així que "en ello estamos"!!!

Mentre, us poso una foto d'unes llibretes que vaig ajudar a fer per a ma sogre, ja que aquest any es va jubilar, i jo em vaig oferir a donar-li un cop de mà, i fer (entre les dues) unes llibretes per a que pogués regalar als seus companys de feina... Aquí us deixo una mostra de les primeres...

Per cert... he tornat a sobreviure a les vacunes!!!! Uf.... ;^) Avui ens han fet el recordatori de l'Hepatitis A+B, i tot i que la "paia" que ens ha punxat, no ha estat tant suau i fina com la que ens ho va fer l'altre dia... aquí estic, i encara tinc el braç a lloc... ;^)

S'acosta el dia 1?

2011-10-12T00:22:00.001+02:00

Sí, s'acosta el dia 1... i l'angoixa augmenta...

Aquests dies no estic gaire al dia de lo que passa al meu voltant, no puc... ho sento.

Lluito cada dia.

Les energies comencen a estar tocades, el meu cos i la meva ment també.

Tot m'afecta, tot em desborda...

Estic nerviosa, vull saber d'ells, com estan? què fan? Ens van dir que tot anava bé, que estan bé.

D'acord, gràcies.

Doncs els vull (necessito) abraçar ja...

Aquesta nit gairebé no he dormit, estic cansada...

Cada dia em repeteixo que he d'estar saltant d'alegria, que fa molt de temps que desitjava aquesta espera, ara, però, només puc dir que això és molt bèstia...

Vacunes - 3a. part -

2011-10-07T18:08:00.001+02:00

Ja tenim data per a fer-nos el recordatori de l'Hepatitis A+B... serà d'avui en vuit, o sigui... el divendres 14 d'octubre...

Així que avui em comencen els canguelis altre cop...

Però si no és per tant! Em direu...

Però és que no hi puc fer més... m'escagarrino quan veig una agulla i només de saber que tenim data... buf...

Per sort, aquest cop ens la faran al CAP del nostre poble, i ens evitarem uns quants quilometrets...

Vestida de nit

2011-10-05T23:46:00.000+02:00

No puc evitar esborronar-me cada cop que sento aquesta cançó... m'encanta la veu de la Sílvia Pérez Cruz, i sentir aquesta havanera (que exceptuant algunes cançons, no és l'estil de música que més m'agrada...) cantada al costat de la gran veu i la guitarra de son pare (Cástor Pérez, que malauradament ja no està entre nosaltres), em fa caure més d'una llàgrima d'emoció...

Judici a la vista!!!!!!!

2011-10-03T21:03:00.000+02:00

Ja tenim data de judici!!! Aquesta tarda ens ho han dit, i jo encara tremolo.........

El dia 1 de novembre és el nostre dia!!!!!!!

I si tot va bé (CREUEM ELS DITS!!!!), el dia 12 de novembre marxem a buscar els nostres fills!!!

I durant l'estada a Etiòpia (aprox. 15 dies), podrem celebrar el meu aniversari tots 4 junts... per fi, tots 4 junts........

Per fi, per fi, per fi, per fi, per fi, per fi..................................

(tant de bo tot surti bé, i surti a la primera.............)

Descobriments...

2011-10-02T23:01:00.002+02:00

Quan prepares les coses pels peques i no tens gaires manies... (que és el nostre cas...), descobreixes algunes coses...

Com que molta gent té coses a casa que es volen treure de sobre...

Com ara els bressols (que ocupen lo seu quan està guardat), les cadiretes del cotxe (quan els nens passen a utilitzar alçadors), el cotxet doble (que si no l'aconsegueixes "de gratis", pots comprar de segona mà a un molt bon preu), i roba (MOLTA) que ja ha quedat petita i que està en molt bon estat (tot i que alguna ja és, fins i tot, de tercera mà)...

Fins i tot descobreixes que els nens no tenen menys roba que les nenes... és impressionant la quantitat de roba que ja tinc als seus armaris...

I que és realment difícil no vestir als nens de blau i les nenes de rosa...

Ah! I també descobreixes que no tens prou agulles d'estendre la roba... ja que fins ara no havies estès robeta tan petita... (i això que no són nadons i la roba ja no és tan mini....)

La casa i els complements ja estan pràcticament a punt. Només queden 4 cosetes que tenim controlades i en una llista (i d'altres que potser ni hi hem caigut i ens faran falta, però que no em preocupa, ja ho comprarem quan calgui...).

Així que ja estem a punt d'anar-los a buscar... ;^)

Ja està! Ja els teniu!

2011-10-01T22:56:00.001+02:00

Aquestes dues expressions, i d'altres com que no queda res per anar-los a buscar..., són frases que ens diuen per animar-nos, però que a mi em comencen a carregar....

Ja ho sé, ja està, ja els tenim i no queda res........ PERÒ no puc estar saltant d'alegria...

Naltros estem aquí, i ells estan creixent allà....

Aquesta setmana farà 2 mesos que ens han assignat els nostres fills, però no hi ha hagut cap moviment. Cap ni un perquè les Corts estan tancades.... buf... Per mala sort, ens ha tocat l'any en que han tancat 2 mesos enlloc del mes que habitualment tancaven entre agost i setembre...

2 mesos en els que el temps ens està passant molt lentament...

2 mesos que hem estat esperant perquè sí, simplement perquè tenen tancat...

I si tot va bé i obren a partir del 9 d'octubre, quant ens queda?? Doncs no ho sabem encara...

Desitjo tant començar a tenir notícies, desitjo tant anar-los a buscar...

Aprofiteu ara que no els teniu aquí per a fer coses que vulgueu fer i després no podreu!! Aquesta és una altre frase.... però si el que volem fer és volar a Etiòpia JA i abraçar als nostres peques!!!!!

No ens ve de gust fer allò que no podrem fer després, lo que ens ve de gust és estar amb ells i fer allò que puguem fer tots 4 junts... (i amb la Bitxo!)

Quan veiem les fotos que ens envien dels nostres peques i veiem com van creixent... és una passada!!! Però alhora un pal... I és que ens ho estem perdent, carai!!!!!

Ens en sortim...

2011-09-25T02:45:00.005+02:00

Estar pendent de les meves i els meus compis de viatge, m'ajuda a no estar-ho tan de naltros, i és que la espera és molt angoixant, però de moment l'estem portant "bé"...

Amb nervis, ganes, moooooltes ganes, i tot i que en algun moment ens toca una mica la fibra... ho portem "bé".

Hi ha qui ja podeu gaudir de la companyia del vostre fill, d'altres que esteu amb els papers volant "a munt i avall", d'altres que espereu la trucada de l'assignació, hi ha qui prepareu maletes per anar a buscar-los, i els que ja esteu al país... m'esborrono només de pensar-ho... quina emoció!!!!

Però hi ha una espera que crec que cap de naltros podem imaginar com deu ser... una espera que és injusta, una espera que s'està fent eternament llarga...

I des d'aquí, vull enviar molts ànims a aquesta parella que s'ho està passant d'allò més malament, una parella forta, que superarà tot el que la vida els hi posi per davant, però que ara, estan amb els nervis a flor de pell... i no és just...

Lo pitjor d'aquest procés és la falta d'informació... però que aquesta informació no arribi quan t'han dit que arribarà, i passin dies i més dies... buf!

Molts ànims parella i una abraçada enorme!!!!

(jo continuo amb el "meu cor" penjat al coll, i no me'l penso treure fins que em truqueu per donar-me la gran notícia, i serà gran, segur!! No pot ser de cap altra manera.... i com diu la cançó dels Manel... Ens en sortim!!!)

I hi ha una altre cançó que també m'agradaria posar en aquesta entrada, i més ara que Sopa de Cabra està fent concertillos altre cop (el vídeo és una mica cutrillo... però la lletra molt interessant i bonica....)

El dia de l'assignació, i d'altres...

2011-09-23T15:33:00.004+02:00

1a. part: La nit de l'assignació...
2a. part: De la nit, al dia de l'assignació...
3a. (i última) part...

D'aquest dia no tinc unes imatges molt clares... només recordo una emoció enorme, com mai abans l'havia tingut...

De plorar... me'n vaig fer un fart...

De nervis... tants com vulgueu...

Quan ens van ensenyar la foto... va ser el millor moment de la nostra vida, se'ns dubte... d'altres havien sigut els millors fins aquell moment, però tots van quedar en segon terme...

Vam estar xerrant una estona d'ells, i la veritat és que no sé de què més...

Em recordo estant tota l'estona mirant la foto... com si el món s'hagués aturat... eren ells... ja estava!!!!!!

Tenien cara... tenien noms... tenien una història... i aviat la continuaríem tots 4 junts....

Quan vam sortir de la nostra visita a la ECAI, vam trucar a una de les meves germanes, que viu a Barcelona, i per sort, tenien vacances i estaven mandrejant per casa... quan els hi vaig explicar que anàvem cap a casa seva amb una gran notícia... buf... pell de gallina!!!!

Ens esperaven molt emocionats... naltros encara tremolàvem....

Allí, vaig començar a trucar a tothom i vaig connectar-me a internet per a enviar la foto a la família i als amics... no ens podíem esperar més!!!! A més, després no tornàvem a casa, sinó que continuàvem les nostres vacancetes que havíem deixat a mitges... així que si volia tenir a la gent informada, m'havia d'espavilar!!! ;^)

Les trucades van ser lo més bèstia, el telèfon no parava de sonar...

Vam "dinar" (ho poso entre cometes perquè jo tenia un nus a l'estomac que no em deixava menjar... i a més, era difícil fer-ho entre trucada i trucada.....).

Se'm va acabar la bateria del mòbil...

Finalment, vam tornar a la casa a on estàvem, i vam poder explicar com ens havia anat, i ensenyar la foto a ma germana i ma cunyat, que s'havien quedat només amb la imatge de veure'ns marxar plorant, emocionats i molt atabalats cap a Barcelona de bon matí...

Ells no tenien cobertura de mòbil i van ser els últims a assabentar-se de tot!!!! ;^)

Vaig posar a carregar el mòbil, i les trucades i els missatges van ser un no parar en tot el dia...

A dia d'avui encara truquem a gent que se'ns va oblidar fer-ho abans...

A dia d'avui encara no he contestat els missatges que vam rebre...

I fins aquesta setmana no m'he vist amb cor d'explicar-vos aquesta història...

Estem encara una mica en estat de xoc...

Ja som papes, però ells encara estan a Etiòpia, i naltros aquí, sense poder girar les agulles del rellotge i avançar uns quants mesos fins al dia que ens trobem amb ells...

Reprenc la història, que me'n vaig...

A la nit, vam fer un gran sopar, que ja havíem previst fer, però que sense saber-ho quan el vam organitzar abans de marxar, ens va servir per a celebrar la GRAN notícia, i per suposat... hi va haver cava!!!! (que per cert, el que havíem de posar a la nevera de casa, no va ser a temps... ara sí el tenim, i servirà, quan hi hagi el judici, per a celebrar que ha sortit bé!!!)

Quan divendres vam tornar a casa, era festa major al nostre poble... i ja us podeu imaginar com es va escampar la notícia.... això va ser tremendo!!!! ;^)

Pràcticament ningú sabia que estàvem en procés d'adopció, i de sobte, va aparèixer la notícia que teniem assignació... jjj

El dilluns següent, vam marxar de vacances una setmaneta, i tot i que vam estar de conya i la companyia va ser genial (vam marxar amb ma germana, ma cunyat - els de Barna - i uns amics fantàstics!), els dies se'm feien llargs... no havia pogut tenir encara un sol dia de tranquil·litat per a poder assumir la notícia, i això m'angoixava...

Jo no hagués marxat, em volia quedar a casa a preparar cosetes i a assumir la notícia, però em van convèncer (i me n'alegro molt), tot i que van ser uns dies un pèl estranys per a mi....

Des de llavors hem estat molt ocupats, i tot i que ens ha anat genial per a passar els dies, estic molt contenta de poder tenir (per fi) tranquil·litat i temps per a començar a preparar la casa i posar-la a prova de nens...

I la roba... això és un no parar!!! jajajaja Encara no estan aquí i ens estem fent un fart de posar rentadores!!! ;^)

I aquí estem... passant els dies i esperant que obrin Les Corts a Etiòpia per a que comenci a haver moviments i puguem tenir dates de judici i viatge...

Ja queda menys... De moment ja ha passat 1 mes, 2 setmanes i 5 dies des de l'assignació....

De la nit, al dia de l'assignació...

2011-09-21T14:25:00.001+02:00

Continuem amb la història que us va quedar a mitges en l'entrada de "la nit de l'assignació..."

Al final, després dels nervis que teniem a sobre per saber quina era la bona notícia que ens tenia preparada la nostra ECAI (ja ens imaginàvem que seria una proposta d'assignació... ), i d'estar-nos per la cuina intentant llegir, relaxar-nos un xic, i fer-nos la foto oficial de "la nit de l'assignació", l'August va aconseguir dormir una mica (admiro la seva capacitat de fer "off" tot i els nervis que pugui portar a sobre...), i jo, simplement vaig donar voltes i més voltes al llit, sense poguer dormir ni una mica...

A les 7h (o potser abans) ja estava llevada, no podia aguantar més estar al llit perdent el temps...

I vaig enviar un correu a les "meves nenes" dient-els-hi que possiblement tindríem un "pájaro pollo" a la vista (és la nostra manera carinyosa de parlar de l'assignació... li diem el "dia del pájaro pollo", i elles ja saben el perquè...). Així que a mesura que s'anaven connectant, anaven llegint el meu missatge i flipaven... ja eren les 8h del matí... per a mi, hora prudencial per a poder trucar, per l'August no. M'havia "prohibit" trucar abans de les 9h.... jjj I les nenes vinga a trucar-me i dir-me que fes el favor de trucar, que elles estaven molt nervioses!!!! jajaja Elles???????? I jo com creien que estava???????????? jajaja

Al final l'August es va llevar, i jo estava amb un atac de nervis que no sabia què carai havíem de fer, i ell vinga a dir-me que ens esperéssim fins a les 9h.... Però me cago en tot!!!! A menos 5 vaig trucar.....

Nervis i més nervis mentre sentia el to de trucada....

Al final em van contestar i em van dir que com és que no havia trucat el dia abans??? Com???? jajajaja Quan li vaig dir l'hora que vaig veure el missatge em va donar les gràcies per no haver trucat.... jajaja

Resulta que a l'agost, la ECAI està mig de vacances, i ella, tan aviat va rebre la confirmació de la ICA (per la tarda) em va voler trucar, però no tenia el meu telèfon, ja que no estava a la oficina... però com que tenia el meu correu electrònic, i sap que me l'acostumo a mirar molt sovint (per si de cas, per si de cas.... ;^) Doncs va pensar que seria la manera més ràpida.... jajaja I justament aquell dia, el vaig deixar abandonat fins a la matinada....

La qüestió és que ens va confirmar les nostres sospites!!! Teniem assignació!!!!! Però per més que vam insistir, no ens va voler dir res de res per telèfon...

Ens va preguntar com ens anava anar a Barcelona l'endemà (divendres) i jo li vaig dir que de cap de les maneres ens deixava així, que tan aviat com pengéssim agafàvem el cotxe i ens hi plantàvem!!!! Ella va riure, va mirar l'agenda i ens va citar a les 11h, o a les 12h? No ho recordo....

Només recordo que vaig pujar a despertar a ma germana i ma cunyat, picant a la seva porta i preguntant-els-hi que què passava amb ells que només dormien.... que és que no volien saber que tornaven a ser tiets??? jajaja Ma germana es va aixecar del llit d'una revolada, i se li va desmuntar tot...... (es va fotre un tastarrasso que va anar a parar al terra...)

Vam esmorzar com vam poder (unes delicioses magdalenes de xocolata del forn de Mont-ral), i ens vam encaminar cap a Barcelona, quin viatge més llarg... no arribàvem mai.... des d'on estàvem eren 1h 40', però per a mi que es van transformar en 300 hores.....

Finalment, ens vam plantar a la porta de la ECAI, i aquí va començar, de veritat, el nostre camí per a trobar-nos amb els que seran els nostres fills, d'allí vam sortir amb una foto, amb uns noms, amb una història... la seva història, i aquest moment va ser molt màgic.... Tan màgic que hi ha trossos que els recordo difuminats...

Jo crec que al veure la foto, vaig patir un encanteri....

I el dia va continuar... però això és una altre història, que la viurem en una 3a. part...

La nit de l'assignació...

2011-09-19T23:49:00.004+02:00

M'havia imaginat tantes vegades i de tantes maneres, la trucada de la nostra ECAI dient-nos que estàvem assignats, que em pensava que fos com fos, em donaria la sensació que ja ho havíem viscut... però al final, i com ens deia tothom... va ser en el moment i de la manera més inesperada...

Feia molt poc que sabíem que estàvem en primera posició del nostre perfil, i quan vam rebre la circular informativa de la nostra ECAI, entre altres coses deia que hi havia algunes assignacions que encara no havien pogut ser anunciades, per falta d'algun últim formalisme. En aquell moment, se'm va passar pel cap que una d'aquestes assignacions podria ser la nostra, però què va! No podia ser... si feia res que érem els primers... i per germans, la cosa és tan imprevisible, que no... segur que no...

I així, em vaig quedar tan ample pensant que encara faltava molt... (tenim uns amics que van estar 1 any sent els primers per germans, i això ens feia posar els peus a terra i no entusiasmar-nos gaire...)

I vam marxar a passar 3 dies en una casa d'un poblet de muntanya, a on corríem el risc de no tenir cobertura de mòbil. Però no passava res, no ens havien de trucar encara... ;^) Però sí, naltros sí teniem cobertura, i al descobrir-ho, he de confessar que em vaig quedar més tranquil·la...

Aquell dia el vam passar molt tranquils, fent alguna excursioneta, i descansant...

Quan vam anar a dormir, per no molestar amb la llum, enlloc de llegir, em vaig posar a jugar amb el mòbil i aprofitant que fa poc hi tinc internet, a contestar els missatges de "les meves nenes" del "foro"... i quan ja estava a punt de tancar-lo, vaig obrir el meu correu personal... i... UN MISSATGE DE LA ECAI????? Vaig començar a tremolar... un correu?? Perquè???

Quan el vaig obrir, em vaig trobar amb un missatge que em dia que tenien molt bones notícies per naltros, i que truquéssim encara que fos tard...

¿¿¿????

I vaig despertar a l'August.... plorant i tremolant.... jajjaajaj Pobret... es va fotre un susto que va quedar distret... Ens vam abraçar, i vam haver d'anar a la cuina. Ma germana i ma cunyat dormien a l'habitació del costat, i em van sentir plorar... es van pensar que m'havia agafat un "baixón" d'aquells que m'agafaven, de tant en tant, per l'angoixa de l'espera..., ella va pensar que l'endemà al matí ja m'abraçaria, però que en aquell moment era millor deixar-me tranquil·la... què poc s'imaginaven el perquè estàvem plorant!!!!!!!! ;^)

Però no vam trucar... ens deia que truquéssim ni que fos tard, però és que no era tard... era tardíssim!!!! 1/4 de 2h de la nit, no és hora decent de trucar, no??? ;^)

L'August va haver d'anar a donar un tomet pel poble (el poble té 2 o 3 carrers, així que va tornar ben aviat... ;^), i jo em vaig quedar fora que em toqués l'aire... estàvem nerviosos... molt nerviosos...

Perquè m'havien enviat un missatge de correu electrònic enlloc de trucar-me???

Tot té una resposta, però aquesta serà més endavant, en un altre missatge... ;^)

Estic aquí!

2011-09-16T22:46:00.002+02:00

Ei!! He sobreviscut a les vacunes!!!!!

Tot i que (d'acord) no era per tant... quan d'aquí a un mes ens facin el recordatori de la Hepatitis A+B, estic convençuda que muntaré el mateix "número" d'avui... ;^)

No ho puc evitar...

I per a celebrar que tot ha anat millor de lo que em pensava (jjj), i que aviat acabarà l'estiu... nou disseny de bloc, amb un bon canvi de colors!!!!

vacuna va, vacuna ve...

2011-09-16T11:44:00.003+02:00

Apa, doncs ja ha arribat el dia de les tan temudes (per a mi) vacunes..... uf.... Així que ja estem a punt de marxar cap a Barcelona, i.... pam! Punxadetes al canto!

És normal que ja em faci mal el braç abans de que em vacunin?????? Buf...

Li demanarà a la lluna...

2011-09-11T23:52:00.002+02:00

Buf... aquest cap de setmana ha estat molt bonic i molt intens...

Ahir vam celebrar les noces d'or de mons pares, va ser una passada de festa i molt emotiva... celebrar això i veure'ls tant feliços... és genial!!! (Molts petons papes!! I mooooooooltes felicitats!!!)

I avui hem anat a Barcelona, hem estat amb uns amics que tenen unes nenes fantàstiques, unes nenes que cada vegada que les veig, em pugen els ànims i em fa veure que sí, que tot arriba...

Després d'haver anat a veure com la selecció catalana guanyava, el torneig 4 Nacions de Korfbal, hem anat a menjar injera al Addis Abeba... i mare meva... que bona està!!! I quin ambient més maco que ens trobem sempre...

Després hem estat passejant per l'Arc de Triomf, i aquí l'ambient, per suposat, també ha sigut fantàstic!!! Ho hem celebrat tot, avui era el dia. L'onze de setembre.

I quan ens hem acomiadat................ després de fer-nos les abraçades i els petons pertinents, ha vingut una de les nenes, i ens ha dit (li ha sortit del fons del seu cor) que li demanarà a la lluna, que no se'ns faci llarga l'espera i que no passin molts dies sense anar a Etiòpia, que del novembre no passi.... buf..... li he donat les gràcies mentre li donava molts petons i l'abraçada més gran que li podia donar... després ens hem girat de camí al cotxe i m'he desmuntat d'emoció.... Li demanarà a la Lluna!!!!!!! Pell de gallina.... Gràcies Kàlkidan!!!! Moltes gràcies....

Feliç Diada i Feliç Any Nou!

2011-09-11T10:59:00.000+02:00

Avui és un dia especial a casa nostra... és 11 de setembre!!

A Catalunya és la Diada, un dia que sempre serà especial a casa, i a més, ara afegim que és l'Any Nou Etíop, i sí, per suposat fem cabuda la seva celebració a la que fins ara ha estat la nostra...

Avui anem a Barcelona a veure el partit de Korfbal, Catalunya-Anglaterra (mireu l'entrada anterior que us vaig fer al bloc), i després, anem a dinar al Restaurant etíop Addis Abeba, la companyia i el dia serà molt especial...

Feliç diada i Feliç Any Nou

S.O.S Korfbal

2011-09-07T22:33:00.003+02:00

Copa 4 Nacions (extret de la seva pàgina web):

Un any mes arriba la Copa 4 Nacions, el torneig internacional organitzat per la FCK i que ja és tota una senya d'identitat per nosaltres. Enguany, la selecció catalana absoluta es disputarà contra les seleccions de Rússia, Anglaterra i Alemanya. L'espectacle està assegurat!

Us esperem a tots i a totes els dies 10 i 11 de setembre al Pavelló Olímpics Vall Hebron (Pg. Vall d'Hebron 166-167, Barcelona), amb el següent programa:

- Divendres dia 9 de setembre a les 20:00 h. Catalunya - Rússia.

- Dissabte dia 10 de setembre a les 17:00 h. Rússia - Anglaterra.

- Dissabte dia 10 de setembre a les 18:30 h. Alemanya - Catalunya.

- Dissabte dia 10 de setembre a les 20:00 h. Alemanya - Anglaterra.

- Diumenge dia 11 de setembre a les 11:00 h. Rússia - Alemanya.

- Diumenge dia 11 de setembre a les 13:00 h. Catalunya - Anglaterra.

Tant dissabte com diumenge hi haurà activitats a l'exterior del recinte, així com un Torneig 4x4 entre equips escolars locals.

Catalunya necessita el suport del món korfbaler i de tota l'afició, ara més que mai! Comptem amb tots vosaltres per fer costat a la selecció catalana i per omplir les grades en el partit que jugarà Catalunya el diumenge 11 a partir de les 13h.

En aquest partit es cobrarà una entrada simbòlica de 3€ i es posarà a la venda una Fila 0. Tots els fons aniràn destinats a finançar la participació de la selecció catalana al proper Mundial absolut que tindrà lloc a Xina a finals d'octubre (ara com ara la participació de Catalunya es veu amenaçada per escassetat de recursos econòmics).

I aquest esport, necessita ara més que mai la nostra ajuda!!!!! S'ha classificat per anar al mundial a la Xina, i no ho pot fer perquè no té el suport econòmic que els hi fa falta... això de jugar a un esport minoritari, per bo que siguis, té les seves dificultats, i des d'aquí, els hi vull donar tot el meu suport i ajuda! Cliqueu la seva pàgina Web i ajudeu tant com pugueu!

http://www.korfbal.cat/index.php

Definició del wiquipèdia: "El corfbol o korfbal és un esport d'equip jugat entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d'una cistella. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac idefensa. El corfbol manté certes similituds amb el bàsquet, tot i que de fet es considera una evolució del ringboll suec (ringball en anglès) amb influències d'aquest.

El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no violència, la no especialització, l'habilitat i la coeducació. És un dels exemples més clars de les possibilitats d'evitar la segregació per sexes a l'esport."

Número 3...

2011-09-03T23:54:00.005+02:00

Sempre m'ha agradat el número 2, ha sigut el que sempre he escollit com a número de la sort, i el que sempre he triat quan m'han fet escollir un número, però... crec que tot està canviant...

Un 3 de març vam presentar la sol·licitud a l'ICAA, tot i que un 4 d'agost vam anar a veure la nostra ECAI i ens van fer a proposta d'assignació, va ser un 3 d'agost quan ens van enviar un correu dient-nos que tenien una gran notícia per naltros, ... (no recordo quin dia ens van dir érem idonis, però si també fos un 3 seria la hòstia, eh? ;^)

I avui som 3 de setembre... i em sento amb la necessitat de dir-vos que VULL ANAR A ETIÒPIA JA!!!!!

Però ens hem d'esperar...

Acabo de veure, per internet, el programa Babel. En el capítol que parlaven d'Etiòpia i la seva gastronomia (ja fa temps que el van passar per la tele, segur que molts ja l'haureu vist, i segur que molts també haureu anat al restaurant que hi surt, l'Abissinia). També hi ha un programa de TV3, que no us heu de perdre, el Karakia (on la protagonista també és la Rahel)

Avui, per primera vegada, se m'ha remogut tot després de l'assignació...

No cal que us digui què penso i què sento... segur que molts us ho imaginareu, o ho sabreu per experiència...

Sí, sí... ja ha passat un mes des de l'assignació, sí, sí... ja queda menys per anar a buscar-los, sí, sí... cada dia és un dia menys que queda per estar al seu costat, sí, sí... però naltros encara estem aquí, i no podem fer res per evitar-ho...

Queda més d'un mes per a que obrin les Corts.

No podem saber encara quan podrem anar-los a buscar, quan els podrem veure i tocar (i no sigui amb les 4 fotos que tenim, i el mini vídeo de 30 segons...), sinó en persona...

No podem fer res per accelerar el procés... sabem que això és part del nostre camí per trobar-nos, però... buf...

Fins avui m'ha funcionat molt bé la meva barrera d'auto-protecció, però avui, aquest vespre després de veure Babel, se m'ha esquerdat.... espero que aquesta nit la pugui apedaçar, i demà sigui un nou dia, un dia bonic i pugui tornar a veure les coses amb més positivitat.

Ara, però, em fa ràbia tot plegat.

Eva, Pep i Gerard...

2011-08-30T20:32:00.000+02:00

Aquesta va per valtros...

Un regal molt especial...

2011-08-28T23:22:00.001+02:00

Aquest regal no ha estat ni per naltros, ni pels nens... sinó per l'àvia Antònia, una de les àvies dels nostres nens. Però ha estat molt emotiu quan ens l'ha vingut a ensenyar a casa tota emocionada, i és que no és per menys... tant per les persones què li han regalat (que per a ella són una part molt important i especial en la seva vida), com pel detallasso del regal... (dibuixat pel JAN el creador del Superlópez... uau!!!)

Jutgeu valtros mateixos/mateixes... jo no tinc paraules... és impressionant... i per la part que em toca... gràcies, moltes gràcies...

I per suposat Antònia, encara que fer-ho avui, és fer-ho abans d'hora...

MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!!!!!!!!!!

Per la tieta...

2011-08-26T21:46:00.003+02:00

La Gemma és ma germana (una d'elles), i és professora de Patchwork, així que és la que li ha "tocat" ajudar-me a fer les mantes dels 100 desitjos i la que m'ha deixat "colar" a les seves classes, bé, corregeixo... que fer-les les estic fent jo, jjj, però el que sí és cert, és que ella em diu què he de fer... ;^)

Sense ella... us podeu imaginar fins on hauria arribat, oi?

Així que, com que per suposat, no li podia fer cap detallet de Patchwork (quina vergonya amb el seu nivellasso... jjj A més.... ja té prou coses, no?? ;^), li vaig fer un detallet d'Scrap per a què plorés una miqueta... ;^)

Jo reconec que després de l'eufòria i plorera per l'assignació, ara estic bastant insensible... com si no anés amb mi... sé que falta encara molt de temps per a que anem a buscar els nens, i m'he de protegir contra l'angoixa i l'ansietat de l'espera de la recta final, l'espera de la tornada a la feina de la gent de les Corts a Etiòpia, (que aquest any haurà estat dos mesos tancat!!!!!), l'espera que ens posin data de judici, l'espera de que el Mowa presenti el document que ara no està portant mai quan toca, l'espera a que el judici sigui positiu, l'espera a preparar el viatge, l'espera a l'aeroport, l'espera a....................... buf!!! Però tot i això.... no deixo de repartir les fotos dels nens per tota la casa!!!! ;^)

I em fa "gràcia" veure com la gent propera també s'emociona i plora... ups! jijiji

Però deixant de banda la plorera, el que sobretot volia, era donar-li les gràcies per l'ajuda....

Gràcies Gemma!!!!!!

Sorteig guanyat!!!!

2011-08-24T00:06:00.000+02:00

EOEOEOEOEOEOE

Que sí! Que he guanyat en un dels sortejos!! El de la Irina!!!!

http://el-petit-taller.blogspot.com/2011/08/thank-you-all-for-entering-this.html#comments

Ara només falta que la Lídia sortegi el seu, i com que estic en ratxa, no perdo l'esperança de guanyar... jjjj

He guanyat una llibreta xulíssima, i que aprofitaré per a fer una mica de recull de tot allò que he anat recopilant en el procés d'adopció, notes, fotos, escrits, etc... Serà molt especial fer-ho en aquesta llibreta...

Gràcies Irina!!!!

Vareta màgica...

2011-08-22T21:31:00.002+02:00

El dissabte, aprofitant que anàvem a Barcelona a buscar material per a fer uns recordatoris que els hi faig a mons pares, per la seva festassa de les Noces d'Or que celebrarem aquest setembre (50 anys!! buf quin munt... ;^), vam quedar amb l'Eva, en Pep, la Bet i en Marc...

I aquesta trobada era per celebrar... celebrar que tots estem a punt d'anar a buscar els nostres fills!! Però al final, una notícia del tot inesperada, va fer que la trobada fos més per donar-nos suport... un suport que l'Eva i en Pep necessiten molt en aquests moments del seu procés... I que per suposat, a naltros ens venia molt de gust donar, perquè aquestes parelles, ja són part de la nostra gran família... i del nostre cor, que ara, a més, i gràcies al regalet de l'Eva, portem penjat en forma de collaret (de la Mar: http://marpallares.blogspot.com/), un collaret que ens uneix amb molta força!

Ara més que mai, necessiten que tots enfoquem les nostres bones i positives energies cap a ells i cap a Rússia, on hi ha en Gerard que els espera...

Parella, ja veureu que la vareta màgica que vam trobar dissabte, farà els seus efectes... n'estic segura!!!!!

Una abraçada molt gran, i molts ànims per aquests dies que us queden d'incertesa... i de saber què decidirà finalment la jutgessa... però segur que aquesta senyora, sabrà què necessita en Gerard... no us preocupeu!!!

Desitgem de tot cor que tot hagi quedat en un ensurt, i estarem pendents del telèfon, per a quan ens envieu el missatget dient-nos que per fi tot ha acabat amb un final feliç... AIXÍ HO ESPEREM!!!!!

Una abraçada enoooooooooorme!!!!!!

Sortejos!!!!!

2011-08-17T18:46:00.003+02:00

Aquests dies hem estat de vacances, i he vist que hi ha hagut moviments pels blocs!!!!! Aviat intentaré posar-me al dia de tot...

Però no podia deixar passar els sortejos que hi ha per la xarxa... dues artistes que estan contentes, dues artistes que volen compartir la felicitat amb naltros i ens conviden a deixar un comentari al seu bloc per a entrar en un sorteig... mmm... temptador!!!!

Jo sóc seguidora dels dos blocs i els tinc enllaçats al meu des de fa temps, i sí, us recomano que també ho feu, ja que són dues xiques molt actives i que no paren de sorprendre'ns amb les seves habilitats amb l'agulla!!! (i amb d'altres coses, i és que no paren!!!! ;^)

Una és la Lídia (http://filtrant.blogspot.com/), que vol celebrar les 15.000 visites al seu bloc i sorteja una bonica bosseta multi ús.

I l'altre l'Irina (http://el-petit-taller.blogspot.com/), que és el seu aniversari i està feliç de fer 33 anyets!!! I ella sorteja un a fantàstica llibreta!!

Felicitats a les dues!!!! Mooooooltes felicitats!!! I gràcies per a deixar-me participar en aquest sorteig!!!!

La seva primera rentadora!!!

2011-08-07T18:59:00.001+02:00

Aquest matí, ma cunyada, ens ha portat una bossa plena de roba i una altre de sabates.... ;^) i ens ha fet molta il·lusió... estic convençuda que amb la quantitat de gent que ens ha estat guardant roba, no haurem de comprar res de res durant molts anys... ;^)

Em sembla que és la primera vegada que ens fa il·lusió posar la rentadora en aquesta casa... jajaja

Ara només cal tornar a fer espai al seu armari, ja que els hi hem estat ocupant durant aquests mesos de tenir l'armari buit....

Aquest temps que queda fins que anem a Addis, ens toca REDISTRIBUIR i ADAPTAR-HO tot per a ells.... Com més coses fem, més ràpid passarà el temps...

Amb més tranquilitat...

2011-08-07T12:10:00.004+02:00

Ja fa uns dies que estem a casa, però estem de festa major al poble, i no tinc temps de res... de fet, em va molt bé per no tenir temps a pensar massa, i poder anar assimilant la notícia de mica en mica... que és molt forta!!!! I la millor del món...

Però com que crec que us dec una entrada millor de la de l'altre dia, i ni que sigui precipitadament... us faig un petit resum!!

L'explicació de com ens vam assabentar de l'assignació, és tota una divertida aventura que ja us explicaré en un altre moment...

La qüestió és que serem els papes de les dues criatures més maques que us pugueu imaginar.... són una passada!!!! Són bessons i tenen un anyet, un nen i una nena.... buf!!!! El meu somni s'ha fet realitat...... Tenen uns ullassos que caus a terra quan te'ls mires, i una cara... ell sembla un "bonachón"... té una cara de bon nen..., i ella té una galtones.... buf!!! Em sembla que me les menjaré quan les vegi!!!! (I Marc, que les galtes són meves, eh????jjjjj)

Ara només cal que la Cort d'Addis Abeba obri les portes després de les vacances (que aquest any les fan inusualment més llargues que altres anys...), i ens posin data de judici, i esperar que el Mowa compleixi, i ens porti el document famós que està fent retrassar la majoria dels judicis últimament...

En el millor dels casos, viatjaríem al novembre, i així espero que sigui.... que no tinguem cap contratemps, i tot passi ràpid....

Novembre!!!!! quant de temps que falta encara... però el temps SEMPRE passa, així que segur que no ens n'adonarem i ja estarem volant direcció a Addis...... Per fi!!!!!!

Estem assignats!!!

2011-08-05T10:05:00.001+02:00

Sí, sí, sí!!!!! TENIM ASSIGNACIó!!!! NO US PUC ESCRIURE GAIRE Bé DES D´ON SOM, I JA EDITARé EL MISSATGE QUAN ARRIBI A CASA, PERO NO PODIA PASSAR MéS TEMPS SENSE EXPLICAR-VOS QUE SEREM PAPES DE LES DUES CRIATURES MéS PRECIOSES QUE US POGUEU IMAGINAR..... EL NOSTRE NEN I LA NOSTRA NENA!!!! JA US EXPLICARé MéS COSES QUAN LES CONDICIONS INFORMATIQUES ENS SIGUIN FAVORABLES!!!!! UNA ABRAçADA!!!!!

El papa i jo

2011-08-01T20:40:00.005+02:00

Abans d'anar a veure l'Anna, us he fet una entrada en la que us he ensenyat una targeta que li he fet, però no em podia ni arribar a imaginar que tornaria a casa amb un regal, un regal molt especial... sobretot per l'August, el papa de les criatures...

L'Anna ens ha regalat un llibre d'aquests que s'han d'escriure i posar fotos, i que serà pels peques... és molt xulo, i és perquè l'August l'ompli... (Ja té feina a fer!!! Que aquest no l'ompliré jo!!! jjjjj)

Tot i que està dirigit per als fills biològics, es pot adaptar per naltros, ja que també parla de l'adopció, per tant, ens anirà molt bé!

Text:Albert Tarafa

Il·lustracions: Núria Feijoo

Edicions Bonal, S.L., 2010

Gràcies Anna!!!!! Ens ha encantat!!!!

Tarja Scrap...

2011-08-01T15:48:00.002+02:00

Avui vaig a veure una companya de feina de la meva sogra, que és molt aficionada a l'Scrap, l'Anna, i li he volgut fer una targeta d'agraïment, per obrir-me les portes de casa seva...

I a la part del darrera l'hi he posat un paper, amb un dibuix preciós, i que no necessita més decoració que la que ja té...

(ara només espero que no es miri el bloc, i es trenqui la sorpresa... jjj)

Amb una copeta de cava...

2011-07-24T22:17:00.004+02:00

(avui doble entrada, perquè sí, perquè em ve de gust.... ;^)

Doncs sí, no hi ha millor manera de celebrar una primera posició que amb una copeta de cava, i per això, avui hem decidit que obriríem la que teniem reservada per al dia de l'assignació, perquè... què carai!! Que tenim ganes de celebrar-ho!!!

Aquesta ampolla de cava, me la va regalar un tiet pel meu aniversari, ja fa un parell d'anys, i em va dir que l'havíem d'obrir per a una ocasió especial, i tot i que teniem clar que el dia, seria el dia de l'assignació... avui ens hem decidit a obrir-la... i sí... avui era un bon dia! ;^)

Ara, només cal que tornem a omplir l'espai que teniem a la nevera amb l'ampolla, i ben aviat, per si de cas... anirem a buscar-ne una de nova per a tenir-la a punt el dia de la trucada!!!

I per dinar, ma sogra ha fet un pollastre per a llepar-se els dits (sense saber que portaríem el cava per a la celebració especial), així que, tot ha anat rodat per a una bona celebració!!!

Els inicis de la Manta 2.2

2011-07-24T12:49:00.001+02:00

Per fi la manta 2.2 ja està fora de la caixa!!! Avui ens hem tirat pel terra... i ala! A repartir retalls!

El que em deix més tranquil·la, és veure que a la Bitxo també li ha agradat la combinació que hem fet... potser massa i tot!!! ;^)

I senyors i senyores.... ja està preparada per a començar a cosir!!!!

Crec que la Bitxo ja intueix, que aquestes mantes, són alguna cosa molt especial... i per això, ella també en vol formar part... jjj

Amb calma...

2011-07-22T15:50:00.005+02:00

Buf... un dia després d'haver rebut la notícia, haver-la assimilat i haver-nos emocionat bastant, avui estem tranquils... ara ja és la nostra, sigui a on sigui, tant en internacional, com en nacional (d'aquesta no en tenim ni idea de com estem, perquè no hi ha llista, però sabem (o això diuen...jjj) que ens tenen molt en compte...), ja és la nostra!!!

Estem esperant als nostres nens/es, i encara no sabem si finalment seran d'Etiòpia o seran de Nacional, però ens estem preparant (ara més que mai) per haver de paralitzar un dels dos expedients, el dia que ens hagin assignat a un dels dos llocs...

Anem per germans, ja ho sabeu, i això implica (perquè així ho volem fer), que al haver tramitat un doble expedient, un ens anul·larà l'altre. És dur. Molt dur.

Ara, fins i tot, tinc la necessitat de reflexionar si aturar un expedient ja... però fa por... sabem que per les dues bandes estem a les portes... com podem triar?

Crec que és el moment de reflexionar...

Sense voler, pensem més en Etiòpia que amb la nacional, ja que per Etiòpia tenim molt més contacte, tant amb la ECAI, cursos, blocs, i contacte amb la gent que anem coneixent... i això fa que sense haver-ho planejat, m'imagini que els meus nens seran nascuts a Etiòpia... (amb això no vull dir que la idea de l'adopció nacional, no m'emocioni, al contrari!!!!)

Però ara com ara, i sabent el què sé (i sota el meu punt de vista, i no pel de l'August, que ell s'ho pren molt diferent a mi, no "es menja el tarro", i s'ho pren tot amb molta més calma), si tornés a començar, em plantejaria el fet de tramitar doble expedient...

Noticietes fresques!!

2011-07-21T13:37:00.000+02:00

"Buenu, buenu, buenuuuu"!!!!!!!

Doncs què dir-vos, si és que ni em surten les paraules... la concentració que he tingut davant el telèfon aquests mesos ha servit d'alguna cosa... Que no sé des de quan, però m'ho han dit avui... (després d'haver enviat un correu ahir a la ECAI preguntant com estava "el tema"), i és que ja som els primers de la llista pel nostre perfil!!!!!!!

Que estem a les portes de rebre la TANT esperada TRUCADA!!!!

Però calma, calma, em repeteixo i us dic... (entre nervis i llàgrimes d'emoció...) pots contar quan la rebre'm, tant pot ser demà, com d'aquí un mes, com d'aquí a un any (o més!!), però ja està, ja estem agafant la drecera....

Uf.....

I per les notícies que tenim de la nacional... (que també vaig enviar un correu...), doncs la notícia és que no hi ha notícia.... si és que lo pitjor de la nacional és que mai saps com i on estàs.....

Incendi a La Riba...

2011-07-19T20:46:00.009+02:00

Edito el misatge a dia 20/07/11 per a donar una bona notícia, copio el titular del diari Ara:
Controlat l'incendi de l'Alt Camp mentre els

Bombers encara remullen la zona afectada

Sembla mentida, però altre cop La Riba (i altres pobles com Picamoixons i Alcover) s'està veient envoltada per les flames, flames que a hores d'ara ja han cremat més de 300ha i que de moment estan sense control....

Recordo que ja de petita havia anat a repoblar les seves muntanyes, ja que havien patit grans incendis... i n'han passat molts altres després...

És una situació tràgica...

És lamentable...

I les condicions meteorològiques avui no acompanyen gens... fa MOLT de vent...

Tenim amics i companys que estan patint per casa seva a causa de les flames...

És trist... altre cop...

Avui mentre anava cap a treballar després d'haver dinat, he vist una petita columna de fum, i els meus pitjors presagis s'han complert... eren flames a les muntanyes de La Riba...

I quan he plegat a la tarda i he arribat a casa, tot i que és una mica més lluny, també es podia apreciar la gran columna de fum...

És una molt mala notícia, molt llastimosa...

Des d'aquí voldria donar molts ànims a les persones que ara mateix, i des de fa unes hores, estan patint per la seva casa, pel seu entorn... i pels bombers que s'hi estan jugant la vida... i fins i tot per gent que pot estar patint per la seva feina, ja que hi ha algunes empreses que estan quedant (o poden quedar) afectades, degut a la proximitat de les flames...

http://www.ara.cat/societat/Desallotgen-persones-lincendi-Riba-tallar_0_520148687.html

Desitjo que ben aviat puguin controlar les flames i extingir l'incendi, però ja s'acosta la nit, i el vent no amaina...

Edito aquesta entrada unes hores més tard a la seva publicació: Sembla que la causa més probable és que l'incendi ha estat causat per la burilla d'una cigarreta.... Si és que s'ha de ser garrulo i imbècil!!!!!!! No m'ho puc creure que a aquestes alçades encara passin aquestes coses...

Encara no sona...

2011-07-12T21:05:00.001+02:00

Continuo mirant el telèfon.... no per esperar la trucada de l'assignació (això ja sé que encara no ens toca), però si la que em digui que som primers en el nostre perfil...

Però com sempre, no sona...

Me'l miro, penso que si em concentro bé, i ho faig amb totes les meves forces sonarà en aquell moment...

Després el desbloquejo, i comprovo que no me l'hagi posat en silenci i hagin trucat i jo no me n'hagi assabentat...

Però, "hosti tu", no hi ha manera...

I el correu? I si m'han enviat un e-mail???? Ho comprovo...

Però res! Tampoc per aquest mitjà!!! I si truco jo? Perquè? Què em diran? Ja ho sé... no val la pena empipar a la gent... segur que amb això no provoco que vagi més ràpid....

Demà ho tornaré a intentar... aquesta vegada em concentraré millor...

Ummmmmmmmmm......

Evolució de les mantes (última hora)

2011-07-07T21:55:00.001+02:00

Aix... Gràcies pels vostres comentaris, ni us podeu arribar a imaginar com m'encanta que us agradin les mantes!!! ;^) Els vostres missatges fan que se'm pugin els ànims i que agafi forces per a acabar-les!!!

Però hi ha una notícia d'última hora... ups!

En les mantes 1.1 i 1.2 hi ha alguna cosa que em falla... (altre cop!!!! jeje) i per sort ja sé el què és... així que desfaré, per segon cop, una mica (però ara molt poquet, que no s'estengui el pànic!!!!) per tornar a refer, i ara sí que sí, quedi com quedi, les podrem muntar...

Seré tiquismiquis!!!! ;^)

Les fotos definitives (espero) us les penjaré ben aviat....

Evolució Mantes

2011-07-05T21:01:00.002+02:00

Ahir vaig acabar de muntar la cara principal d'unes de les mantes, i ara ja tinc les mantes 1.1 i 1.2 a punt de posar la roba que anirà al darrera i la "buata" pel mig, i ja estaran gairebé acabades!!!!!!!!!

Per la part del darrera li he comprat a ma germana una roba blanca molt bonica, fineta i suau... mmm... una preciositat!!!

Així que dilluns que ve, a classe, ja les muntarem i les començaré a preparar per a fer l'embasta decorativa que faré com a encoixinat (després de que m'expliqui com es fa, és clar!! jjj)

I com que això ja ho tinc a punt de caramel, també us ensenyo com ha quedat la manta 2.1, que està a punt, a punt, per encoixinar a màquina, però per això encara n'he d'aprendre una mica més..... ;^). La 2.2 encara està a la caixa, amb tots els blocs tallats i contats, però pendent de que els distribueixi i la cusi.... buf...

Ara que això d'encoixinar a l'estiu em provoca una calor només de pensar-ho... jjjj I amb el ritme que portem d'assignacions.... segur que tinc temps de començar amb la fresqueta de la tardor.... ;^)

Salut i bon estiu!!!

Punts de llibre, pilotes i caixa

2011-07-03T20:34:00.003+02:00

Quan aconsegueixo fer una cosa, sóc una mica corcó, i en faig continuament fins que me'n canso... i com que no m'acaben de desagradar els punts de llibre... ala!!! Doncs aquí us deixo amb una tongada més que vaig regalar, junt amb una caixa scrapejada...

I uns altres que van anar acompanyats d'unes pilotetes... (perdoneu per la qualitat d'imatge, que és un pèl cutre... ups!)

Ah!!! Que me'n descuidava uns altres!!! (he editat la entrada unes hores més tard d'haver-la publicat...)

Contes Infantils

2011-07-02T22:47:00.003+02:00

L'altre dia ens vam parar en un aparador d'una botiga de joguines, i vam veure un llibre que ens va cridar l'atenció... era de la Mercè Rodoreda, i era de Contes Infantils... i no ens vam poder resistir! Ja està a la col·lecció de contes, a l'habitació dels peques....

Us copio la informació que tenen a la pàgina de Llibres en català, i més avall us deixo l'enllaç:

Contes infantils de Mercè Rodoreda

Rodoreda i Gurguí, Mercè ; Rodoreda, Mercè
BAULA EDICIONS
Il·lustracions: Subi
Enquadernació: Tapa dura
Pàgines: 28
Any d'edició: 2008
EAN: 9788447917532

Síntesi

Mercè Rodoreda considerava la infantesa com l'etapa més feliç de la seva vida. Podem veure com en escriure contes va transmetre, de manera literària i entranyable, sensacions i emocions inspirades en l'imaginatiu món infantil. A Contes infantils de Mercè Rodoreda trobem La darrera bruixa, Les tres granotetes i el rossinyol, L'hivern i les formigues, i les pomes traspasseres, quatre dels millors contes infantils que va escriure la reconeguda autora.

http://www.llibres.cat/ca/llibres/contes-infantils-de-merce-rodoreda/

Sant Joan 2011

2011-06-23T14:50:00.003+02:00

Ara fa una any d'aquesta entrada:

http://caminemcapavosaltres.blogspot.com/search/label/St.%20Joan

El meu desig no s'ha complert.... però aquest any també serà especial, perquè tot i que no el gaudirem amb la companyia dels peques, si ho farem amb la de la Bet, en Marc, l'Eva i en Pep...

Sant Joan terapèutic i ple de tiretes de colors per a les saluts mentals de tots... Uns perquè el seu procés està una mica aturat, estant a les portes com estan, els altres perquè la espera de tornar a abraçar el seu fill (definitivament), s'està allargant molt... i naltros, què us he de dir que no sapigueu... doncs que aquí estem, passant els dies com tots i totes...

FELIÇ SANT JOAN!!!!!!

Targetes de Felicitació

2011-06-15T23:45:00.001+02:00

12 anyets...

2011-06-12T23:22:00.006+02:00

Estic una mica absent, i demano mil disculpes... estic bé, però ho necessito... tot i així, estic al dia de totes i tots, us segueixo, i me n'alegro molt de les que teniu bones notícies, i de les que no pareu amb les manualitats i els desitjos, i de les que no teniu notícies, no desespereu, que arribaran!! Segur!! De fet, cada dia és notícia, ja que és un dia menys que ens queda per estar al seu costat!!

(tot i que fins ara (aprox. les 22h..) no ens hem recordat... avui fa 12 anyets que l'August i jo (formalment) som parella... jjjj)

SILENCIS

Tres o quatre gotes delatant pluja de nit
filtren el sol per la finestra.
Miro com reposes nua des dels peus del llit
amb un posat ple de tendresa.

Oh, quantes nits
acaronant els teus dits febles;
oh, quants matins
com el que ara tinc tebi com un fil de roba.

Amagats de tanta gent que parla
teixim certeses amb la mirada.
Som tan lluny d'aquest soroll salvatge
que ens fem entendre sense paraules...

Dos o tres cabells mandrosos pinten els coixins
amb el color d'aquesta tarda.
Sento com camines pel so dolç del teu vestit
que entre les cuixes et delata.

Oh quants matins
entrellaçant-nos com de pedra;
oh quantes nits
com la que ara tinc, tèbia com la llum d'espelma.

Amagats de tantes veus estranyes
amb els silencis omplim paisatges.
Allunyats d'aquest soroll tan aspre
ens fem entendre, sense paraules...

Serà que amagats de tantes veus estranyes...

Ens fem entendre sense paraules...

LLETRA: LLUÍS GAVALDÀ

MÚSICA: JOSEP THIÓ

Avui és el dia!!

2011-06-07T18:04:00.000+02:00

Si encara us ho esteu pensant... Animeu-vos i ens hi veiem!!!

Tot bé

2011-06-05T22:19:00.002+02:00

Aquesta entrada és curta, és una entrada per agrair els missatges de recolzament que m'heu donat, en un moment que ho he necessitat, i molt...

Gràcies, moltes gràcies!!!

Sou unes "paies" collonudes........

(He trobat aquest dibuix per la xarxa, i m'ha encantat, és just el missatge que us volia donar...)

Còctel

2011-06-01T13:24:00.001+02:00

Ahir a la nit em preguntava a on són les meves emocions... Avui, me'n sobren...

Una situació que en un altre moment de la meva vida hagués portat sense problemes (bé, sense problemes tampoc, hagués acumulat nervis i m'hagués desfogat després, que per alguna cosa tinc la fama d'impacient... ;^), avui m'ha desbordat.

Mon pare ens dóna ensurts, la doctora és una E S T U P I D A, jo estic massa sensible...

Em pensava que el programa d'ahir m'havia deixat indiferent, però no.

Avui estic desbordada.

Hem rebut el butlletí informatiu de la nostra ECAI, l'estava esperant, sabia que havia d'arribar avui, però no ha sigut un bon dia per llegir-lo. Masses coses juntes, masses coses acumulades.

Demà ja veurem com estic. Avui, simplement no estic.

On són les emocions?

2011-06-01T00:33:00.005+02:00

Acabo de veure el programa de TV3, el de l'Endemà, Pares de Cop... i m'ha agradat molt!! Però hòstia... què estrany... tot i que em queia la llagrimeta, tot i haver plorat, tot i haver tingut sensacions estranyes... no sé què he sentit, no sé què sento ara, no sé què ha passat...

He necessitat a l'August ven a prop meu mentre el miràvem...

Les llàgrimes em queien soles, però...

De veritat això va amb mi?

Hem vist la casa a on estaran els nostres fills si anem a Etiòpia, hem vist els nens que hi han estat, hem vist un primer contacte entre uns pares i unes filles a Addis, hem vist la porta d'IPI a Barcelona que hem creuat tantes vegades, però no he sentit que això anés amb mi....

No sé si és normal.... si més no, em sento "rara"...

No sé què sentir, no sé què pensar...

No sé quines sensacions hauria de sentir ara, però hem sembla que hauria de reaccionar una mica més...

Crec que demà ho veuré diferent... segurament aquesta nit no podré dormir gaire, o si més no, no gaire bé... i demà? Potser ho veig diferent...

Feliç Aniversari "scrapejat"!!

2011-05-30T16:44:00.002+02:00

Avui és el vostre dia... FELICITAAAAAAATS!!!!!

Per cert... aquest àlbum està incomplet, falta la nostra pàgina, que la farem el dia que tinguem aquí als nostres peques!! ;^)

Feliç aniversari Astor!!!!!!

Etiòpia a l'Endemà

2011-05-29T22:38:00.005+02:00

L'Endemà de TV3, dimarts 31 de maig a les 22:25.

Tema: Pares de cop (pares i mares adoptius)

Comentari editat el 30 de maig:

Llegeixo els vostres comentaris de que no esteu gaire contents/contentes del títol del programa, i us he de dir que jo tampoc, jo ho vaig pensar quan vaig rebre l'sms de la Judit que m'avisava del programa i vaig buscar informació... però vaig decidir que no reflexionaria sobre el tema... em feia ""mandra" buf.... altre cop....

Però avui li he llegit els vostres comentaris a l'August, i sí, què carai!! buscarem a on deixar un comentari a TV3.... de moment no ho he sabut trobar, i no tinc facebook... així que si algú sap com fer-ho i que quedi publicat a TV3 (tipus bloc) que m'ho digui!!! ;^)

No, no se'ns pot posar aquesta etiqueta... ja sé, no està fet amb mala llet, no està fet amb mala intenció, els pares adoptius hi ha cops que tenim "la pell molt fina" amb els comentaris de la gent, i bla, bla, bla.... I????? No, jo no sento que seré mare de cop, tinc un "carnet de mare" (tot i que no és políticament correcte dir aquesta frase...) que m'han "donat" un equip de psicòlegs i treballadores socials, al valorar-me i obtenir el Certificat d'Idoneïtat , he anat a moltes xerrades de la ECAI, he anat a cursos de la ICIF/ICA, m'informo des de fa molts anys sobre el tema, la meva vida gira al voltant del procés d'adopció, els hi preparo l'habitació, els hi faig les mantes, me'ls imagino, els hi preparo l'àlbum de fotos de la nostra família per a que ens coneguin a tots i els àlbums dels 100 desitjos, els hi parlo (tot i que em sento tonta fent-ho i ho faig quan estic sola... jijijij), així que no, NO se'ns pot posar aquesta etiqueta.... (tot i que crec que entenc el perquè volien posar aquest títol al programa).

Barnàfrika i Festa Solidària IPI Cooperació

2011-05-27T21:26:00.002+02:00

Aquest diumenge, hem quedat per anar a dinar a l'Etíop, amb uns amics que ja tenen les nenes aquí amb ells, uns amics que anem quedant de tant en tant, uns amics molt especials.... La Pili, la Neus, l'Esther, les seves parelles i les seves filles... unes filles que em fan caure la baba cada cop que les veig, unes nenes guapíssimes, unes nenes GENIALS!!

Després de dinar i posar-nos les botes menjant injera (buf... tinc molt de "mono" d'injera!!!), anirem cap al Moll de la Fusta al Barnàfrika.

http://www.barnafrika.cat/

I el dia 7 de juny, també ens hem animat a anar a la Festa solidària que organitza IPI Cooperació a la Sala Luz de Gas:

http://www.ipi-cooperacio.org/

Punts de llibre i una mica d'Scrap

2011-05-26T22:32:00.002+02:00

Bé, comencem la ronda de les petites manualitats que he fet, amb els primers punts de llibre que vaig cosir per les "meves nenes", en una trobada que vam fer al març (els que he fet últimament, per sort, ja els he millorat una mica... ;^).

I aquest punts, van anar acompanyats amb una fulla una mica "scrapejada".

Són dues cosetes molt senzilletes, però a mi (i és lleig que ho digui jo... jjjjj) em van encantar, sobretot pel "carinyu" que els hi vaig posar! ;^)

Dia d'Àfrica

2011-05-25T20:48:00.002+02:00

Avui, la meva entrada volia ser la mateixa de la que he vist que ha fet la Laura, així que per no repetir-me gaire... us poso l'enllaç de la seva entrada, i desitjo que passeu un feliç dia d'Àfrica!!

http://unviatgediferent.blogspot.com/2011/05/dia-dafrica.html

Doncs sí, sí que passa el temps...

2011-05-22T20:05:00.001+02:00

Des de que caminem OFICIALMENT cap a vosaltres (o sigui, desde que vam entregar la sol·licitud a l'ICCA, i aquí no compten tots els mesos previs de recerca de documentació, països i ECAIs....), ja hem passat:

1 any, 1 mes, 1 setmana i 1 dia

i també...

2 anys, 2 mesos, 2 setmanes i 2 dies

Ara, només esperem NO arribar sense valtros a...

3 anys, 3 mesos, 3 setmanes i 3 dies...

(A veure... tenint en compte que el 2 és el meu número preferit, que 2 seran els nostres fills, i que 2 som els que esperem a casa... doncs... podria ser un senyal, no?? jjj)

Regalets i detalls

2011-05-18T23:51:00.002+02:00

La entrada d'avui era per ensenyar-vos, i posar-me una mica al dia, d'alguna coseta que he anat fent (començant per les postaletes i uns detallets que vaig fer per Nadal... imagineu-vos si vaig endarrerida!!!! ;^), però finalment he decidit que em venia de gust ensenyar-vos alguna coseta que he anat rebent en forma de regal, tant de família, amics i les xiques de la xarxa (en forma de regal espontani, o d'intercanvis), des de que estem en el procés d'adopció...

De fet, aquest procés, et porta (en alguns casos) a buscar gent que està en la mateixa situació (o similar) que tu, i com que pel carrer no és habitual trobar-ne... (no portem cap cartell... jjj), és molt normal buscar per la xarxa... I sense ni plantejar-m'ho, ni adonar-me'n, hem fet amistats noves i alguna trobada que altre...

Així que prepareu-vos a veure fotos, i espero que no m'he n'hagi descuidat cap!!!

Cada detallet té el seu moment, el seu record, el seu sentiment, el seu treball i el seu sentit... gràcies!!! Moltes gràcies!!!!

Per avui ja n'hi ha prou de fotos... Però aviat us ensenyaré també, un parell de cosetes que el "Pare Noel" va portar-m'he per Nadal... (ho van demanar ma germana i m'ha sogra jjjj), i el regalet que em va fer ma mare pel meu sant...

Transparència...

2011-05-10T20:20:00.006+02:00

Avui, doble entrada...

Després de la sorpresa inicial, en veure que en el bloc de ma germana gran, es parlava d'una tal Centdesitjos (o sigui, de mi...), i després de la plorera (per sort, no desbordada, ja que m'ha trucat per telèfon una altre germana i he pogut dissimular i que se'm passés una mica la "tonteria" que m'estava a punt d'agafar... jajaja), he decidit fer una entrada, en la que us ensenyo el que ella m'ha escrit... Cèlia, com ja t'he dit en el comentari, gràcies, mil gràcies...

http://calalluna.blogspot.com/2011/05/haiku-despera.html

Botigueta Etsy!!

2011-05-10T19:57:00.000+02:00

Nenes, nenes!! Que sí, que la Bet se'ns ha tirat la manta al coll i s'ha animat a posar una botigueta!!!

Qui no ho hagi fet, ja pot anar passant, eh?? Que hi ha unes cucades...

http://camidafrica.blogspot.com/2011/05/la-meva-botigueta-etsy.html

A tota màquina!

2011-05-07T23:44:00.004+02:00

Avui, per fi, m'he regalat una màquina de cosir nova, i amb aquesta, ara sí, podré "acoltxar" (encoixinar) les mantes!!!!

Sí, sí!!! Estic contenta, i aquesta tarda me l'he passat fent una mica de proves.... i entre altres cosetes, he cosit lo que serà una cara d'un dels coixins que posarem sobre els llits dels peques, i de pas, he fet una mica de cuquet (a lo cutre i sense saber-ne... jjj), però és que fins que no ho domini una mica, no podré podré encoixinar les mantes!!!

I sí...

2011-05-03T19:54:00.009+02:00

Miro el telèfon, però per més que me'l miro, no sona... i quan sona, no ho fa amb el to de trucada que vull...

Me'l torno a mirar...

Passen 5 minuts, i me'l torno a mirar altre cop per si de cas...

Passen 10 minuts, potser no l'he sentit... així que me'l torno a mirar...

Sé que encara no és el nostre moment... però... i si assignen a la parella que tenim per davant i ens truquen per dir-nos que finalment som els primers del nostre perfil?

I si ens truquen i no el sentim? I si... buf...

Crec que quan tot això acabi, el telèfon se n'anirà a "prendre pel sac"...

M'estressa...

M'angoixa...

Però respiro fons...

Ja està...

Em relaxo...

Ho sé, no cal estar tant atents, no és la nostra encara....

Però em torno a mirar el telèfon... i si....?

A ma mare...

2011-04-30T19:45:00.001+02:00

A ma mare li agrada en Dyango... i tot i que a mi no gaire, aquesta cançó, que us he enllaçat més avall, si que té el seu lloc en el meu cor.

Així que permeteu-me (ja que demà és el dia de la mare) que la dediqui especialment a ma mare, i a totes les mames que m'envolteu (i a les que aviat ho sereu), i també per ma sogra, que s'ha convertit en una segona mare per mi...

Va de mones

2011-04-25T23:13:00.002+02:00

Aquest any hem fet 3 mones, una per la meva fillola gran, l'Ester, que avui m'ha fet 20 anyets la molt "punyetera"... i és que li dic que no creixi més, però no em fa cas!!!!! jejeje

FELICITATS BONICA!!!

L'altre, va ser per un dinar que vam fer divendres amb l'Eva i la Bet, un dinar fantàstic, una trobada genial, i no podia ser "menos", tenint en compte que aquestes xiques, amb les seves respectives parelles, són "fenumenals"!! Gràcies, gràcies per ser com sou, i gràcies per acompanyar-nos... Al desembre, quan ens vam conèixer personalment, ja vaig veure que l'havíem encertat de ple en fer la trobada. La llàstima és que estigueu tant lluny...

(siusplau, no us fixeu amb els regalims de la xocolata blanca... jjj)

(iep!! Aquesta és una foto nostra, la primera en la que se'ns veu la cara... jjj)

I la última, la que hem regalat avui a la nostra fillola petita, l'he feta de coloraines, m'he anat animant tant, que no he deixat res amb el seu color original... ;^)

I després de l'impacte visual inicial... Apa!! Com ens hem posat...

Feliç St. Jordi!

2011-04-23T11:14:00.000+02:00

Reivindico el meu dret a que em veieu com a futura mama...

2011-04-19T23:45:00.005+02:00

Bé, tot el què us vull dir, ja us ho he posat en el títol de l'entrada... sí, el reivindico, EL REIVINDICO!!!

No estic embarassada, no em creix la panxa (bé, no pel motiu d'haver de ser mama... ;^), no em marejo i no vomito... però també necessito que em "mimeu", també necessito que entengueu la situació, i que si entreu en el despatx a on hi ha xerrant dues embarassades i jo, i sabeu que jo estic en procés d'adopció, no pregunteu, amb un somriure d'orella a orella: - Què diuen les dues futures mames? - DUES... DUES???? Ho sento, JO TAMBÉ SERÉ MAMA!!!!! Així que millor seria preguntar què diuen les tres futures mames, no? I si no em voleu incloure, podeu ometre el número... jo em quedaré tant ample, i fins i tot feliç, pensant que se m'ha inclòs a la pregunta... (que seria lo normal...)

I sí, primer m'he mossegat la llengua, i he pensat: "respira, respira fons i deixa-ho estar", però no m'he pogut aguantar... m'ha sigut ben bé igual que qui digués això fos el meu cap... sense ni girar-me, però amb un somriure d'orella a orella (aquesta vegada he estat jo qui ha somrigut...), he aixecat la mà i he dit que: - jo també seré mama, així que de dues res de res, i que REIVINDICO EL MEU DRET A SER, SENTIR-ME I QUE SE'M VEGI COM A FUTURA MAMA, EL REIVINDICO!!! -

Pràcticament no dic res a ningú de que serem papes... el fet que la gent no ho sàpiga (o que jo m'ho pensi), fa que no m'hagi de sentir malament perquè no es compti amb això, m'estalvio comentaris fora de lloc, i si alguna vegada decideixo dir-ho a algú, normalment em fot una "xascada" tal, que em costa respondre mantenint (o provocant) un somriure i reivindicant la meva felicitat... em cansa... (només espero no perdre el meu somriure en aquests moments...)

Manta 2.1

2011-04-18T20:19:00.008+02:00

Manta 2.1: És la manta del segon model (2) i la primera que cuso (1)... ;^)

Mentre a les mantes del primer model, se'ls hi està fent l'últim retoc que servirà per a millorar-les una mica (ja us vaig comentar en una altre entrada, que no estava gens convençuda de les vores que li havia fet... i per això, estic desfent una mica, per a refer després.. i sí, ja us ho ensenyaré! Impacients, que sou unes impacients!!! ;^), doncs això, que ara hem atacat el segon model.... i tot i que encara no podem dir (ni per casualitat) que ja està acabada, si podem dir que ja ha agafat la forma definitiva...

Aquí us presento la cara principal:

I aquí la part del darrera:

Ara "només" cal ajuntar-les.... ;^)

I aviat, molt aviat... treurem la manta 2.2 de la seva caixa, i començarem a preparar-la per cosir...

(encara no sé perquè els hi dic mantes, si en realitat són cobrellits.... ;^)

Cursa de Bruixes!!

2011-04-14T23:50:00.004+02:00

Ahir, un dels meus nebots, en Pol, va fer 14 anys... i ostres... però què gran i guapo està!!!! Buf... potser si que el temps passa ràpid... (encara que ara a mi no m'ho sembli... ;^)

I avui, és l'aniversari del meu papi... que ja s'està recuperant molt bé i amb ganes, dels "sustillos" que ha patit aquest any...

Moltes felicitats als dos!!!!

I ara va de bruixes, les bruixes de mon pare...

Mon pare li va demanar a una de les meves germanes, que pintés aquesta bandera, una bandera que volia penjar el dia de la festa del seu cumple... i aquí estem totes, dona, filles i joves... ;^)

(Som bruixes perquè no l'hem deixat sol ni un sol moment (i tot i que aquí no hi surtin, també hi ha els bruixots de mon germans, que (per sort per ells... jajaja) se n'han escapat d'estar caricaturitzats...), bruixes perquè el vam portar a urgències quan ell no hi volia anar... ;^), i perquè hem estat allà en tot moment.... Bé, jo he estat tant a sobre i tant pesada... que fins i tot he passat del paper de bruixa, al paper de guàrdia civil.... jjjjj)

I ara una cançoneta, una genial cançoneta dels Manel... ("gallina de piel")

Simplement me'l miro...

2011-04-11T23:23:00.001+02:00

Cada dia entro al bloc, hi ha dies que amb més temps que d'altres, dies que tinc temps de fer repàs dels blocs que tinc enllaçats (i que m'encanten llegir), d'altres que tinc temps de posar comentaris, altres que em dedico a buscar i llegir altres blocs, i dies, que simplement m'agrada tenir l'ordinador obert a la falda, mentre estic descansant i mirant la tele, com ara...

I què faig? Res... simplement em vaig mirant el bloc i el correu de tant en tant...

Sí.... em sento bastant dependent... però és que si no hi entro... em sento tant "lluny" d'ells... Una sensació estranya, com si els fallés.

Ja, potser difícil d'entendre, però m'és una mica igual... els necessito, i així m'apropo...

Refrescant el bloc...

2011-04-06T21:14:00.001+02:00

Ara que ja fa uns dies que estem a la primavera, i comença la caloreta... m'ha vingut molt de gust donar un aire de frescor al bloc... Així que li ha tocat un canvi de disseny total! ;^)

Amb ràbia i impotència...

2011-04-04T23:10:00.003+02:00

Tenim una bona amiga del grup de la manta, que està passant una història tremenda... una història que crec que ningú es pot imaginar el què deuen estar passant...

Jo estic pendent de les notícies que ens arriben des de Costa d'Ivori, i se'm fan uns nusos a la panxa... ploro de ràbia, ploro d'impotència...

No hi ha dret. No hi ha dret i és totalment injust, que una parella amb la nena assignada, i el judici positiu, no puguin anar a buscar la seva filla per culpa d'uns monstres que han portat el país a una guerra civil......

Tots els meus desitjos van per vosaltres, tota la meva força i tots els meus ànims...Tant de bo tot se solucioni ben aviat, i pugueu abraçar-vos amb la vostra filla d'una vegada per totes... Fa massa temps que espereu i no us ho mereixeu...

Una abraçada carregada de la més forta amistat que us pugui donar...

ÀNIMS!!!!!

Mantes

2011-04-04T00:16:00.001+02:00

Ja sabeu que faig dos models de mantes... doncs el primer model està fet, tant per la cara principal, com la part del darrera... ara "només" cal ajuntar-les... ;^) però no estic convençuda del resultat final... així que aniré a veure a ma germana, a veure què li sembla i si podem fer un "pla B" o ho hem de deixar així....

Per això, mentre, avui hem començat a ajuntar els quadres d'una de les dues mantes del segon model... (quin merder de mantes i números.... jjjj). Aquesta és més facilona... només he d'anar ajuntant quadres i ja està... sense cap tela pel mig...

No sabíem si combinar-les per colors, estils, .... i finalment, hem decidit anar posant els quadres i que caiguessin on caiguessin... bé, algun l'hem mogut de lloc perquè feia mal als ulls per la mala combinació amb les robes que el rodejaven, però per fi (i amb una mica de mal a l'esquena per estar "tirats" pel terra...), hem anat posant números i hem anat ajuntant.........

Ara a cosir!!!!!!!!

Cada dia més a prop...

2011-04-02T11:01:00.003+02:00

Amb la nostra ECAI, fins que no signes el contracte amb ells, no tens cap tipus d'informació de com estan les coses (per suposat, sempre pots trucar i/o enviar e-mails i preguntar... però jo recordo l'any d'espera a la signatura com una tortura...), ara, bimensualment rebem comunicats (justament ahir en vam rebre un, que per fi, tot i la part trista per la mort del sots-director d'IPI a Etiòpia i que des d'aquí volem enviar el nostre més sentit condol... sembla ser que les notícies milloren a Etiòpia...).

Des del novembre cap aquí, anem a alguna xerrada, i la veritat és que la espera ara és molt diferent, ens sentim més acompanyats... Aquesta setmana, vam anar a una sobre l'evolució i les característiques dels nens i nenes etíops i va ser realment molt interessant.

També va ser interessant per lo que ens vam trobar... resulta que al nostre costat hi havia un membre de la família que actualment i des de fa ben poquet, està en primera posició per a germans de 0-4... i sí... si no ens fallen els càlculs a ningú... està just per davant nostre...

Això què vol dir? Doncs que comencem a estar una mica acollonits... ;^) però alhora, més prudents que mai... ser segons en el perfil de germans no vol dir que haguem de tenir assignació inmediata, ja que les llistes per germans són molt difícils de preveure... Però sí, com a mínim hi ha hagut moviments...

Les mil grues per Japó...

2011-03-27T13:51:00.002+02:00

Ens ha encantat aquesta iniciativa... per això, l'August i jo, ens hem animat a participar-hi!

Cliqueu en el següent enllaç:
http://las1000grullas.wordpress.com/about/

Pilotes Mediterrània

2011-03-25T12:15:00.003+01:00

Ja fa uns dies que la Neus ens va fer arribar un e-mail a les xiques de la manta (és el grup que tenim creat de yahoo, unes quantes "sonadetes" que vam entrar per a intercanviar robes i desitjos per a fer les mantes dels 100 desitjos, i ara, tenim una relació tant especial... que és fins i tot dependent...), ella ens demanava que qui volgués, fes una piloteta amb un picarol a dins, ja que hi havia una ONG que les necessitava (amb molt altre tipus de jocs i materials didàctics), per als nens i nenes cecs de l'Akaki Mengist.

La ONG és Mediterranea. I jo, des d'aquí vull felicitar-los per la feina que estan realitzant.

Ha estat un plaer poder participar en aquest projecte, ni que sigui havent col·laborat en un petit granet de sorra... La roba de colors que he utilitzat, és molt especial per a mi, ja que era de la meva àvia, i ha format part del desig d'un dels meus nebots... i utilitzar-la per aquest projecte, ha sigut fantàstic!!

Mantes...

2011-03-13T01:51:00.002+01:00

Avui he pogut estar tot el dia per casa, així que (per fi) he cosit una mica més...

Cada dia és un nou pas...

2011-03-13T01:20:00.002+01:00

Cada dia és un nou pas

Sovint amic, massa sovint,
palpo l’angoixa dins del pit,
moments obscurs de llarga nit
solquen el dur camí que hem escollit.

Potser amb el crit, potser amb les mans,
obrirem pas, farem un cant
que vibrarà i es farà gran
com el dia que neix a cada instant.

I el nostre esforç esperançat,
lluita fidel,
serà com l’arbre que és valent,
a cops de pluja, a cops de vent.

Cada dia és un nou pas,
cada nit un nou repòs,
cada gota de rosada,
nova frescor.

Sovint, amic, massa sovint,
sento que som poble oprimit
que ha begut dolços vins d’oblit
i al compàs de la por es va destruint.

Potser amb el crit, potser amb les mans...

- ESQUIROLS -

Més val que no parem...

2011-03-11T19:59:00.003+01:00

La setmana passada, va ser una setmana molt dura per totes les notícies que ens anaven arribant d'Etiòpia i el MOWA..., però aquesta l'he passat bastant millor, m'ho he pres tot amb més calma, i és que no val la pena estar tant malament...

Però sempre em passa el mateix, vaig aguantant, vaig aguantant fins que noto que començo a tocar fons, sobretot ho noto quan veig que estic irritable a més no poder... i "salto" amb lo que em diu o fa la gent (tot i que no tingui la més mínima importància...), no accepto, ni entenc les bromes... (i això que considero que tinc bastant sentit de l'humor...), però és que de paciència no en tinc gaire... i quan veig que les coses es van torçant de com ho teniem planificat... buf!!

Però hi ha un dia que fas "click" i te n'adones que no pots estar més així, ja que estàs insuportable i molt trista, i per sort, el dia del "click" et replanteges les coses de diferent manera... i penses que no cal patir abans d'hora... Un cop assumeixes que el procés s'allarga una mica més, doncs tot és més fàcil... no podem fer res, oi? Doncs res, a continuar endavant...

Com que tenim totes les esperances posades a que tot se solucioni a Etiòpia, doncs això, que no cal menjar-nos l'olla, és el què hi ha (de moment)...

Fins i tot, tot i que no conegui gens a aquesta parella, avui m'he emocionat molt quan una companya de feina ha rebut una trucada d'una amiga seva que li explicava que han dit que sí, a l'assignació que els hi havia fet la ICA la setmana passada... aquestes notícies sempre animen...

Parem motors una temporada

2011-03-04T23:39:00.002+01:00

Les notícies que ens arriben d'Etiòpia són una mica durilles...

No vull ser alarmista, no vull ser negativa... vull prendre-m'ho amb calma... vull esperar com va...

En resum, resumit, resulta que el MOWA, que és el Ministeri d'Afers de la Dona d'Etiòpia, ha emès un comunicat que diu que farà una reducció molt significativa dels informes que emet diàriament... aquesta reducció significa que només s'emetran 5 informes diaris, dels 40-50 que fan actualment...

Diuen que no tenen suficients mitjans per garantir plenament el procés (sembla ser que ha estat una manera de dir que o ens ajudeu i ens poseu més recursos, o posem punt mort).

Ahir a la nit, vam enviar un e-mail a la nostra ECAI preguntant què era de cert en tot això, i avui hem rebut un comunicat que ens ho confirma, i en la que ens expliquen una mica el tema, les feines que s'estan duent a terme per a solucionar-ho... tenim molta confiança de que s'arribi a una entesa, i que es faci el què calgui per a garantir el procés...

El que ens fa "atabalar", no és només que ens haurem d'esperar molt més temps, MOLT, sinó que hi ha nens i nenes que necessiten que tot aquest tema s'aclareixi (i tot plegat és duríssim).

Nens que entre ells, pot ser que hi hagi els nostres fills...

Però no perdo l'esperança de que tots els grups de treball que s'han creat, puguin arribar a una entesa amb el Ministeri, i se'ls hi pugui donar suport, i es pugui garantir el procés sense que ens haguem d'esperar eternament....

A part, vam parlar amb la ICA aquesta setmana, per l'expedient de Nacional, i ens van fer un comentari (amb tota la seva bona fe i sense pensar el mal que ens podien fer...), que ens va deixar planxats... Sé que era per animar-nos, però l'efecte va ser contrari...

Vaig decidir que no trucaria més (no sé si ho aconseguiré).

Bé, que entre una cosa i una altre... ostres...

Ah! Per sort, tenim una notícia genial que ens han donat aquest vespre... uns companys de camí i de bloc, i ara ja bons amics també, han tingut avui mateix l'assignació del seu peque... Eva, Pep, moltes felicitats parella!!!

2 anys...

2011-03-03T00:00:00.004+01:00

Ja fa dos anys que vam entregar la sol·licitud... potser seria una cosa per a celebrar, però ens ho guardem per quan s'acabi aquest procés...

Bones notícies familiars...

2011-02-23T12:45:00.003+01:00

Primer pas superat... per fi, i després de gairebé un parell de mesos de metges, mon pare s'està recuperant fantàsticament bé de la operació que li han fet...

Demano mil disculpes per aquests dies de desconnexió total, però només he tingut temps per treballar i per ell...

Ara encara no hem acabat del tot de metges, però la primera part ja està... aquest cap de setmana va a casa, i després de recuperar-se (uns 15 dies), tornarem a passar per quiròfan, però després.... estarà recuperat al 100% i estarà fort com un roure...

Hem tingut un sustillo... i la veritat és que en alguns moments, ens ha fet pensar en que d'aquesta li costaria ensortir-se'n, però ara ja podem respirar amb tranquil·litat......

Aquests dies intentaré posar-me al dia dels blocs i seguir-vos les pistes, que n'hi ha que no pareu ni un moment... (oi Eva?? ;^)

Fins aviat!!

Temps...

2011-02-06T23:08:00.005+01:00

La gent ens diu que ara que no estan encara els nens a casa, aprofitem el temps a fer coses que després trigarem a fer o de les que haurem de fer mans i mànigues per a programar-les, així que d'acord, ho intentem...

Ocupem el temps amb activitats que ens venen de gust, i d'aquesta manera, no en tenim tant en pensar en el que no tenim i enyorem....

Planificar els caps de setmana en aquesta època ens està sent fàcil, Nadal, Cap d'Any, Reis, Festes Decennals, Calçotades, ...

També aprofitem per quedar amb gent que no ho fem habitualment, però que ens ve molt de gust veure...

Jo sóc impacient de mena, i si vull una cosa, la intento aconseguir tan aviat com puc, així que si no és així m'impaciento molt... per això, ara faig una cosa que em va molt bé, intento programar una cosa cada dia de totes les que he de fer, i no dues, d'aquesta manera, diàriament tinc una cosa a fer, i això em funciona per a tenir el cap ocupat...

Tot i que ara ens vindrien de gust fer altres coses... com estar amb els peques...

En aquestes festes decennals hi havien programades moltes activitats i espectacles infantils, però sense ni haver-ho parlat entre naltros, i sense adonar-nos-en, les hem evitat... i contínuament he estat imaginant com passarem les properes d'aquí a 10 anys....

Però no ens enganyem, segurament també hi haurà coses que enyoraré fer... com anar de concert demà al Palau de la Música amb els Amics de les Arts... ja estic impacient...

Cada dia que passa, és un graó superat.

Així anem...

2011-01-28T23:22:00.005+01:00

Cosint els laterals:

Preparant el centre de la part del darrera d'una de les mantes:

I mentre, tallem i guardem els quadres per el segon disseny de les mantes:

Llibres per les Decennals

2011-01-25T23:53:00.003+01:00

S'acosten les Festes Decennals de la Candela de Valls, i no podia faltar entre tanta festa, concerts, teatres i balls, una mica de llibres...

Per una banda, si us agrada la poesia, no us pot faltar a la tauleta de nit de casa el següent llibre, a on les imatges i els poemes s'entrellacen i et transporten... i a on entre els dos fotògrafs i els onze poetes autors del llibre, hi ha un parell de persones molt especials i importants en la meva vida... Gràcies Joan, gràcies Cèlia, és un plaer haver ampliat els llibres de la meva tauleta de nit amb el vostre...

Sinopsi extreta de la pàgina de Cossetània Edicions: Aquest llibre constitueix un diàleg entre la poesia i imatge, dos llenguatges rics i simbòlics. Dos fotògrafs i onze poetes vallencs (Onze x 2) interactuen a través de vint-i-dos poemes i vint-i-dues fotografies, que permeten al lector fer un recorregut per la geografia urbana i emocional de Valls, explorant alguns dels racons emblemàtics de la ciutat, en un joc creatiu d’inspiració mútua. El volum s’edita amb motiu de les Festes Decennals de la Candela, que s’escauen cada deu anys i que tindran lloc al febrer del 2011.

I a part d'aquest, hi ha un altre llibre (acompanyat d'un CD de les músiques del seguici popular Vallenc) que m'ha encantat i he trobat imprescindible que tinguin els meus peques, així que he ampliat la seva col·lecció, i m'encanta imaginar-me'ls aprenent i jugant amb ells:

Sinopsi extreta de la pàgina de Cossetània Edicions: El llibre recull tots els elements del Seguici de Valls: Àliga, Ball de bastons, Ball de diables, Ball de gitanes, Ball de moixiganga, Ball de la primera, Drac, Gegantons, Gegants, Mare de Déu, Mulassa, Nans, Ós, Xiquets de Valls. De cada element hi ha fitxes didàctiques dels diferents cicles escolars (inicial, mitjà, superior, i educació infantil) i una petita introducció i/o breu història de l’element que s’està tractant. El llibre està il·lustrat tant amb dibuixos com amb fotografies que ajudaran a la canalla a reconèixer tots els elements que surten al seguici.